La vicepresidenta quarta del Govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista a Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) ha explicat que els serveis jurídics de l'Estat estan estudiant carregar a la factura de gas dels consumidors l'import de la indemnització del frustrat magatzem subterrani Castor. Una altra possibilitat que també estudien és que se'n faci càrrec els pressupostos generals de l'Estat. En definitiva, d'una manera o altra, els ciutadans/es acabarem pagant una indemnització multimilionària a uns empresaris per un fallit negoci anunciat amb antelació.

Un negoci que no va prosperar perquè després d'uns mesos de proves es va acordar paralitzar-lo pels problemes que ocasionava. Abans d'aprovar-se la concessió uns informes tècnics ja alertaven dels perills que comportaria el funcionament del projecte. I així va succeir, nombrosos sismes van afectar els municipis de Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs, Peníscola...

Una vegada confirmat el fracàs, el govern de Mariano Rajoy va aprovar un reial decret llei que ordenava la hibernació del magatzem de gas submarí i una compensació econòmica de 1.350 milions d'euros (dos-cents vint-i-quatre mil milions de les antigues pessetes) per a l'empresa promotora Escal UGS. L'elevat import de la indemnització el va avançar un grup de bancs (Santander, CaixaBank i Bankia) amb una inusual rapidesa ja que l'empresa va cobrar un mes després de clausurar-se la instal·lació. Curiosament la companyia Escal estava controlada en un 66,67% pel grup ACS, presidit pel conegut Florentino Pérez.

Ara, el mes d'octubre passat, el Tribunal Suprem ha obligat l'Estat a retornar els 1.350 milions d'euros als bancs que van finançar la indemnització a l'empresa concessionària del projecte Castor.

Parlant del malbaratament de diners, ja fa dies que unes quantes ciutats han iniciat la competició de l'enllumenat nadalenc per veure qui engalana més car-rers, qui consumeix més energia i qui dilapida més diners en aquest sarau. Malgrat l'actual crisi econòmica algunes ciutats han decidit augmentar el seu pressupost respecte a l'any passat.

En aquesta competència entre alcaldes, el de Madrid ha decidit desafiar els seus rivals amb un guarniment innovador difícil de superar. Una enorme bandera espanyola lluminosa creada amb 249.000 bombetes led adorna l'eix Prado-Recoletos entre les places de Neptuno i Colón. Un quilòmetre guarnit amb un enllumenat sense cap afinitat amb la tradicional ornamentació nadalenca. I per rematar la brillant idea, s'han instal·lat uns quants centenars més de bombetes rojigualdas en un parell de ponts cèntrics. Davant les crítiques dels ciutadans/es de la capital que consideren aquesta patriòtica decoració inadequada per aquestes dates, el Partit Popular ha defensat la iniciativa del seu alcalde, José Luis Martínez-Almeida, amb aquestes paraules: «Algunos critican que pongamos la bandera de España en las luces de Navidad. No hay mejor símbolo de unidad en los tiempos tan díficiles que estamos viviendo». Olé ! (expressió pròpia).

Aquest any Madrid ha decidit augmentar el nombre de carrers il·luminats fins a arribar als 210 i també el seu pressupost fins a 3,17 milions d'euros (cinc-cents vint-i-set milions de les antigues pessetes).

Sense fer demagògia, amb aquesta maleïda pandèmia de la covid-19 que assetja la col·lectivitat, caldria prioritzar les necessitats. Sempre és positiu aportar una guspira de claror entre tanta foscor, però amb seny i sense exageració. Es bo respectar les tradicions però amb sensatesa i sense oblidar l'actual crisi sanitària, econòmica i social.