La darrera enquesta del CEO atorga al PDeCat entre zero i un escó. No seria cap maldecap per als de Puigdemont, beneficiaris d'un notable transvasament d'afiliats. A l'actual Parlament la desproporció a favor seu és aclaparadora, però no passa el mateix a tot arreu, i Manresa podria ser un dels indrets on els de David Bonvehí, que juga a casa, encara manen; o com a mínim, a la representació consistorial, segons la incisiva anàlisi amb què dijous ens va obsequiar Jordi Trapé, regidor de Fem Manresa i, pel que sembla, molt ben informat de les interioritats polítiques locals. Els seus càlculs diuen que el PDeCat talla el bacallà dins de Junts per Manresa i els altres li van al darrere amb un flabiol sonant.
Trapé va analitzar el cartipàs després dels últims canvis i va trobar que tres dels vuit regidors de Junts per Manresa són del PDeCat -Valentí Ju-nyent, Joan Calmet i Josep Gili- i els altres cinc, de Puigdemont «o no adscrits». Ara bé, tot i ser minoria, els primers concentren els millors càrrecs que li corresponen al grup dins el pacte de govern: la presidència de dues comissions informatives (Calmet, la de Serveis Generals, i Gili, la de Serveis a les Persones), les tres primeres de quatre tinències d'alcaldia, i els llocs de president del grup (Junyent) i portaveu del govern (Calmet). Les tres remuneracions sumen més que les altres cinc. Resumint, que els de Chacón ho tenen força controlat.
Però l'anàlisi de Jordi Trapé va trobar qui en discrepés. El socialista Felip González va dir-li que, en la seva opinió, podria haver-hi un altre regidor a la banda pedequista, i per tant estarien quatre a quatre, encara amb més desproporció de càrrecs i remuneracions. «Però com que ells no ho diuen, no ho podem saber», va afegir. I no es nota perquè no es filtren divergències (a diferència de Palau), va elogiar. Els interessats van menysprear amb una certa displicència l'esforç analític del cupaire. «Govern potent, cohesionat i que funciona la mar de bé», va dir el portaveu Joan Calmet, un dels tres. O dels quatre. «Grup municipal de formigó armat», va afirmar el puigdemontista Toni Massegú. Doncs pau i que duri.
