La pandèmia que estem vivint convida a especular i fins i tot a extreure conclusions metafísiques, com ara que tot el que ens està succeint és una mena de càstig diví, començant perquè la natura ens està tornant en forma de virus tot el mal que li estem infligint i la nostra creixent dependència de les màquines a costa d'una menor comunió amb ella. No seré jo qui ho afirmi o ho negui categòricament. Dins d'aquesta mateixa teoria hi poden cabre milers d'exemples. El darrer que se m'ha acudit té a veure amb les operacions de cirurgia estètica. Resulta que, als Estats Units, les persones que s'operen la cara ja no van al cirurgià amb la foto de l'actor o de l'actriu a qui es volen assemblar, sinó amb la seva pròpia imatge retocada amb un dels filtres que ofereixen algunes de les aplicacions més utilitzades. Aquestes persones apliquen el filtre embellidor a la seva fotografia i decideixen que aquell és l'aspecte que volen tenir. Una vegada operades, però, pot passar que es trobin que han d'anar tot el dia amb la mascareta posada (el virus, recorden?) fins que un bon dia aparegui una vacuna que faci que la covid-19 no sigui tan contagiosa ni letal i que fins i tot remeti. Aleshores, es trauran la mascareta, es miraran al mirall i no es reconeixeran. Aquell dia potser també elles creuran en la justícia divina o en qui sap què.
