Espanya se situa als llocs de cua de la UE pel que fa a teletreballar. La Generalitat calcula que, en el confinament de primavera, només el 8% de la població de Catalunya treballava en remot, quan podrien fer-ho un 51% dels treballadors, atenent la naturalesa administrativa o tècnica de les seves tasques. Així que els empeny a fer-ho. Teletreballar comporta avantatges, però també inconvenients si l'horari de la jornada laboral es difumina i s'allarga, si les videoreunions no estan ben planificades, si no s'implementa una nova reorganització o no es millora decididament en la comunicació interpersonal. Però això no és tot i probablement no és el més important.

A cada onada de la pandèmia, quan les mesures restrictives sanitàries se suavitzen, pensem a tornar a l'oficina amb una presencialitat més gran, esgotats com estem de formar un nucli de convivència amb la pantalla. És clar que moltes dones senten la temptació de quedar-se a casa, per poder treballar i tenir temps de portar i recollir els nens de l'escola. El resultat és que elles es queden més i ells surten disparats a l'oficina. Així que, quan cal promocionar algú a un càrrec de més decisió, moltes dones no són visibles; per això, es prioritza per ocupar el nou càr-rec qui sí que hi és, els homes.

O bé, quan l'equip es troba davant la màquina del cafè i discuteix desenfadadament, la veu d'elles tampoc es pot escoltar perquè són a casa seva. El teletreball anul·la les trobades informals, aquestes que són absolutament clau per a l'acostament professional.

Una cosa semblant passa amb els treballadors joves, nadius digitals. Des de casa, davant la caixa de l'ordinador, no poden veure col·legues amb més experiència exercir la feina, no poden preguntar-los una cosa ràpida, ni prendre'ls com a exemple, per això perden oportunitats d'aprendre, créixer i avançar.

Cal buscar la paritat en el teletreball i combinar-lo amb la presencialitat, o tanta modernitat ens remuntarà a vells estereotips que ja anàvem superant.