Que posar una ciutat a la falda de la muntanya és, a ulls del segle XXI, una bestiesa, ja s'ha dit. I que si poguéssim començar de zero la capital del Berguedà la faríem una mica més avall, a tocar del Llobregat i en terreny menys costerut, també. En tot cas, tenim el què tenim i Berga és una ciutat de pendents excessives (no crec que hi hagi cap altre capital de comarca amb tant desnivell intern) on l'aigua havia buscat camí en forma de rieres, torrents i rases que travessen una trama urbana necessàriament allargada i difícil. Que hi oca el sol i l'aire i les vistes són esplèndides? Sí. Que això té inconvenients urbanístics? Molts. I que els diferents ajuntaments els darrers 100 anys no han acabar de sortir-se'n alhora de convertir aquell poble enfilat a la pendent en una ciutat petita, però compacte, còmode i moderna, també.

Un parell d'exemples dramàtics d'aquest urbanisme desconjuntat i maldestre són -m'hi he referit altres vegades- la plaça de la Creu i la Rasa dels Molins, dos espais centrals de la ciutat que no estan en condicions de fer la funció social que haurien de fer. La bona (boníssima, de fet) notícia és que ja hi ha un pla, i una data!, per començarà a posar-hi remei: Ajuntament i Generalitat han anunciat que l'any que ve es redactarà el projecte executiu i definitiu de nova Estació d'Autobusos, a la Gran Via tocant al parc de la Rasa (el Terraplè), i que l'any següent, el 2022, es construirà i posarà en funcionament. Aquest trasllat de l'Estació no es fa tant pensant en els usuaris del bus, que en l'actual ubicació hi tenen un lloc cèntric i raonablement còmode, sinó amb l'objectiu de treure els enormes vehicles del passeig de la pau i així poder-ne endreçar el capdamunt, eixamplant voreres, augmentant l'espai per als vianants i civilitzant la connexió amb els carrer major i del Roser.

El repte ara és ser capaços d'aprofitar la implantació del nou equipament a la Rasa dels Molins per millorar, també, aquest vergonyant sector de la ciutat a tocar del Vall i a dues passes de Sant Pere. Tenim (té, l'ajuntament) 12 mesos per fer gestions, aconseguir diners i planificar intervencions complementàries per tal que, aprofitant l'impuls de la nova estació, puguem donar un tomb important -tot i que no definitiu- a aquest tram de la Rasa. Tres coses, jo hi faria. En primer i segon lloc refer i il·luminar el caminet amb túnel inclòs que uneix en aquest punt la Gran Via amb la Ronda Moreta (actualment fa pena, por i fàstic) i reconstruir la vella connexió a peu amb el carrer de la Salut (a sota el Vall). Amb aquestes dues intervencions, la futura estació guanyaria centralitat, utilitat i sentit. En tercer lloc, i aquí sí que calen calers i despatxos, enderrocaria tots els edificis irrecuperables, inclòs la seu sindical (hi ha prou edificis públics buits a la ciutat per reubicar-hi els serveis que encara s'hi presten), i convertiria la Ronda en un mirador i la plaça Viladomat en una plaça.

Les transformacions urbanístiques necessiten tres coses: visió, determinació i oportunitat. A Berga la oportunitat, encara que modesta, pica a la porta.