Cinquanta-cinc defuncions diàries: aquesta és la mitjana que oferex el darrer informe setmanal de la covid a Catalunya. Són moltes vides perdudes, però han deixat de ser notícia. L'estadística luctuosa ja no obre els grans informatius de la ràdio i la televisió; de vegades ni s'esmenta. Els «minuts pandèmia» es dediquen quasi totalment a les restriccions, a les protestes dels afectats i a les accidentades decisions dels governants. D'entre les dades epidèmiques se seleccionen aquelles que animen l'esperança de la reobertura, com l'index de reproducció que va de baixa, o els esperançadors percentatges d'eficàcia de les vacunes. Aquest enfocament no es deu a una conxorxa secreta dels periodistes, sinó al seu olfacte professional per endevinar què n'espera l'audiència, quines qüestions l'interessen i de quines no en vol sentir a parlar més. I l'audiència no vol més dades sobre infeccions, defuncions i col·lapses sanitaris. Ja en vam tenir prou a la primavera, quan cada dia rebíem expectants les noves xifres de la por, hipnotitzats i aterrits per la dimensió de la tempesta. Amagats, posàvem la tele per saber si a fora encara pedregava. Va ser una experiència terrible i no tenim ganes de repetir-la. Envoltats de limitacions vam passar un estiu simplement tolerable i no acceptem el retorn a un escenari més restrictiu. D'alguna manera, sense dir-nos-ho ni tant sols a nosaltres mateixos, hem decidit que no volem tornar a tenir por. Que encara pedrega? Ja passarem per sota dels balcons. Que la gent es mor? Tots hem de morir, un dia o altre, i els accidents no ens dissuadeixen de pujar al cotxe -ni els càncers de fumar, ni els infarts de menjar greix. Els experts de la part mèdica coincideixen a dir-nos que no correm, que la dinàmica de la malaltia depèn del nostre comportament, i que ignorar-la és la millor manera d'alimentar-la. Però estem cansats de la pandèmia, de les limitacions, de les incerteses, de les renúncies, i per això fem costat als qui exigeixen reobertures i passem de llarg de la darrera xifra de funerals, ignorant que si l'excés de por ens paralitza, la seva absència absoluta es diu temeritat.
