L'Ajuntament de Manresa, aquests darrers mesos, ha impulsat les excavacions a uns 200 metres de la torre de Santa Caterina per tal d'explorar un jaciment, identificar-ne les restes, i situar-lo cronològicament. A hores d'ara, l'excavació ha tret la planta de l'església i, al costat, un mas habitat des del segle XVI fins a la primeria del XX. Sembla que va aprofitar part de l'antic convent medieval de Santa Caterina, que els investigadors situen al segle XIII. Tal com han manifestat els arqueòlegs, volen ampliar-lo per poder fer-lo públic i aprofundir en el coneixement de la història de la ciutat. De moment, però, tancaran tot el recinte excavat -per protegir-lo- i després es faran visites per a la gent del barri i més endavant per a tots els interessats. Una vegada completada la recerca arqueològica d'aquesta primera fase amb un cost aproximat de 25.000 euros, caldria fer noves actuacions per tal d'aprofundir en el conjunt de les restes que s'hi amaguen, i l'ideal seria portar les tasques d'excavació i recerca fins al final. Està bé que el jaciment s'inclogui en l'àmbit de gestió dins el Pla Especial Urbanístic del Patrimoni de Manresa (PEUPM) com a patrimoni protegit per a la seva preservació.

El jaciment es va detectar el 2013, en una trobada casual de material ceràmic en un turonet dels plans de Santa Caterina, entremig d'una petita vegetació que separava un camp d'un altre. De seguida, els primers materials es van associar a restes d'estructures de murs d'un jaciment arqueològic, que en un primer moment es va situar cap al segle XVII. El treball dels arqueòlegs en les excavacions va posar de manifest estrats de més profunditat, que van confirmar algunes restes del segle XIII. El curiós del cas és que, des de l'Ajuntament, alguns responsables van optar inicialment pel secretisme i no en van informar, amb l'excusa d'apartar els curiosos del lloc, quan des de fa unes tres dècades els arqueòlegs van decidir de manera manifesta posar els coneixements de forma immediata a favor de tothom que hi estigui interessat per tal de trencar les cauteles i els silencis anteriors, en què les seves investigacions es presentaven en congressos especialitzats i, de manera conscient, els seus resultats quedaven allunyats del públic en general, que és, en definitiva, qui ha de gaudir dels descobriments que es vagin produint, ja que ajuden indubtablement a l'enriquiment cultural de la població, que cada dia s'interessa més pels esdeveniments col·lectius que afecten el seu entorn. Els joves arqueòlegs tenen molt clar que les seves troballes científiques han d'arribar al conjunt de la població, com no pot ser de cap altra manera. En aquest sentit, la intervenció de l'empresa Catarqueòlegs SL dins del grup de treball Arqueòlegs.CAT, que té una activitat més multidisciplinària, ha donat a conèixer un grup de gent, apassionats de l'arqueologia, com Òscar Trulls, d'Artés, i Jordi Morera, resident a Manresa, nascuts a final de la dècada dels 70, amb un objectiu didàctic fonamental: que la intervenció arqueològica amb la recuperació de béns patrimonials serveixi per a la seva difusió entre els ciutadans. Cal que el coneixement científic estigui al costat del poble.

Històricament, està documentat que el convent dedicat a Sant Cristòfol el 1306 es va transformar en una comunitat de canongesses. Enderrocats en el marc de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) entre el rei Joan II d'Aragó, aliat amb els remences, i el Consell del Principat, amb la Diputació del General. És una guerra política entre l'absolutisme i el pactisme, però també social entre la noblesa i la pagesia. En el cas de Barcelona, es coneix per l'enfrontament entre la Biga, formada pels ciutadans honrats i els nobles, i la Busca, dels menestrals i bona part dels mercaders. La capella la va reconstruir el 1502 el Consell Municipal de Manresa. El 1586 s'hi va establir el retaule de Santa Caterina, que li dona el nou nom, fins al seu abandonament a final del segle XVIII. Com ja hem esmentat anteriorment, fins al començament del segle XX hi havia un mas amb una capelleta adossada.