Si fos dilluns al matí (enlloc de dimecres) algú potser estaria «confinat» a Puigcerdà i el bar de sota a casa podria admetre el 30% de l'aforament. És igual perquè segueix tancat. Els que han obert: ningú sap si és obligatori prendre la temperatura abans d'entrar ni si es pot ser a la barra per a un servei. Quan les normes múltiples i contradictòries comencin a ser seguides amb un (cert) ordre, tot tornarà a dependre de l'enèsima roda de premsa de tres hores. Res és segur del tot perquè entre els anuncis de les autoritats (desautoritzades) de la setmana passada i el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) hi ha canvis contradictoris. Remirant notes ara no tinc clar si podran ser 500 o 600 els assistents a un concert. Les torno a revisar i potser seguiran prohibits. O depèn. Els cinemes son oberts a mitges. Un tècnic fent de polític (o viceversa) va explicar que allà la gent està callada i en un concert no. En boca tancada entren menys virus. Més enllà del desgavell comparatiu, he estat en uns i en altres a on no era així sinó al contrari. Xerraires i silents tenim un garbuix mental. Arribem al capítol taverner. Hi ha un històric restaurant de nom Els Roures, a Castellar del Riu, Berga amunt. És a un poblet de cases disperses i poc més de 150 habitants. Son els únics legalment autoritzats per anar-hi a menjar els caps de setmana. De fet, els podrien alimentar a tots fent un parell de torns. Per dinar ens podem reunir quatre desconeguts, a una reunió social s'admeten sis humans, però si es va amb intenció religiosa, en tinc anotats dos-cents, sempre depenent del local i el diari a on es llegeixi. Tornant per un moment als àmbits musicals, el local Stroika, a Manresa, volen vendre plats cuinats per fer veure que fan restauració i així reprendre els concerts tot endrapant, asseguts i sobretot, callats. Hores d'ara ningú té clar quants podrien entrar.
Mentre llisto les meves bombolles (de convivència i treball) arribo a una conclusió: és impossible actuar ordenadament en una societat amb les instruccions canviant d'un dia a l'altre. Volen acontentar a tothom fent veure que escolten i el resultat és un drama econòmic. Imaginem-nos que fessin el mateix amb el codi de circulació o les regles d'un partit de bàsquet canviessin a cada encontre.
I no val excusar-se sobre el moment greu i molt complicat. Entre altres raons perquè és cert i justament en moments com els actuals calen poques guies i molt genèriques. Cauen en la seva pròpia trampa perquè al fer-ne tantes i amb multitud d'excepcions, provoquen una dispersió enorme dels seus discursos. Llei i trampa conviuen com sempre. Fixem-nos en les directrius per fer esport durant el cap de setmana. Puc canviar de municipi. Si he sortit de casa corrent des de Berga, per posar un cas, porto diners i passo per un bar que despatxa a peu de carrer, puc fer un cafè entre trotada i trotada. Dubto si caminar a poc a poc és fer esport o si fer-ne amb roba de carrer compta. Tremolo esperant les ordres oficials per les vacunacions. No sé si em quedaré sense o me'n posaran quatre a cada braç.
