S'ha repetit que l'expressió «nova normalitat» era un oxímoron, una contradicció («si és nova no és normal»), però en realitat és un pleonasme, una redundància, ja que tota normalitat és nova en relació a una normalitat anterior que mai no tornarà. Podrem recuperar aspectes puntuals, que seran molt semblants a com eren, però el dibuix de conjunt serà el d'una realitat diferent. Com va escriure Heràclit d'Efes fa vint-i-cinc segles, «en els mateixos rius entrem i no entrem, ja que nosaltres som i no som els mateixos». Les aigües en que vam banyar-nos fa un temps ja són al mar, i nosaltres tampoc no som ben bé iguals com érem llavors. La norma que dicta la normalitat està en permanent transformació, i el que abans era correcte ara es posa en dubte, mentre el que abans es qüestionava ara s'afirma. No pot ser d'altra manera, fora que caiguem en l'absoluta immobilitat: només és possible banyar-nos dos cops al mateix riu si les seves aigües romanen estancades, i en el nostre clima són focus de malalties. L'aigua vivificant es renova, i nosaltres canviem: primer creixem i després envellim. Cada nova circumstància modifica les regles i ens desafia a canviar el joc per adaptar-nos-hi. Quan les coses semblen calmades la modificació és lenta, però pot ser radical quan en passa una de grossa, com una guerra, una revolució o una gran sacsejada econòmica. Aquesta mena de fets sempre generen una nova normalitat, de vegades després d'una successió esbojarrada de provatures fins que aconsegueix assentar-se. La pandèmia de la covid és sens dubte un esdeveniment excepcional amb una gran capacitat de canviar els paràmetres i les regles, d'accelerar processos en marxa i d'obrir-ne de nous; quan el virus deixi de circular o, al menys, deixi de fer-nos por, no tornarem fil per randa al que hi havia abans, i no perquè haguem aprofitat el repte per construir felices utopies («en sortirem millors», dèiem il·lusos a la primavera), sinó perquè una sacsejada d'aquestes dimensions provoca canvis en el terreny de joc. En què s'assemblarà al que hi havia abans, i en què serà diferent, amb prou feines podem intuir-ho.