El SARS-CoV-2, el virus que coneixem popularment com a covid-19, ha tingut un tracte més benigne amb la població en aquesta segona onada. Tot i les alarmes i les mesures, o potser per haver pres decisions dures en matèria de reclusió de la població i d'aïllament, les dades de casos, de gravetat i de morts han estat millor ara que al mes de març. Alguna cosa hem après en el camí fet. Som millors en la detecció, fem processos més ràpits per aturar la infecció pel virus, estem més preparats i treballem en millors condicions de seguretat, el que fa que els nostres sanitaris també siguin menys transmissors de la malaltia. Tot i que i que es pot trobar certa coincidència quan es comparen les dades actuals amb les del passat mes de març, preocupa l'afectació que hi ha hagut en vàries residències de gent gran. A la Seu d'Urgell, a Bellver, a Berga, a Puig-reig, a Manresa, entre d'altres poblacions, hi ha hagut centres amb casos de covid-19, i ha fet massa mal. L'abandonament de les residències en la primera fase és d'una gran gravetat, però en la segona caldrà estar molt atents com a mínim en dos aspectes: un, per què hi ha contaminacions massives i què es pot fer per evitar-ho; i la segona, hi ha hagut bastants morts a les residències. Estem completament segurs que estem donant el millor tracte als interns? Preguntes només.
