Acabo de llegir el llibre de Jordi Amat sobre el personatge d'Alfons Quintà, no m'ha sorprès pas gaire tot el que diu. Em sorprèn que surti publicat post mortem del Quintà. Hauria de haver-se dit tot això, i encara molt més, en vida d'aquest sinistre personatge. Es diuen coses brutals. No entraré en la reiterada fixació -que diu Amat- de Quintà amb el seu pare, el xofer de Josep Pla; això a mi no m'interessa gens, però si les seves relacions amb els polítics, per sort vius i que podrien donar les seves versions i les destrosses que va fer, sabudes per tot el mundillo barceloní dels mitjans que va dirigir: la redacció a Barcelona d'El País, TV3, El Observador i la delegació catalana d'El Mundo de Pedro J. Rodríguez.

Quintà era un embolicador. Ho embrutava tot, era un xafarder. Va emmerdar tot el que tocava, de víctimes de les seves peripècies a Barcelona i a tot Catalunya n'hi ha centenars, tothom callava, mai no sabrem el perquè. Seria bo que s'expliqués tot, la merda al voltant de Quintà i els seus mecenes surava, i encara sura molt, però encara callen tots. No pot ser que, a més a més de callar, li oferissin càrrecs de comandament. Per què? Tenim dret de saber-ho. Dos dels més importants mecenes que va tenir per sort segueixen vius, no actius en política, però vius per dir-hi la seva i obrir més llum a tot plegat.

Quintà fou el responsable directe d'aixecar tot l'escàndol de la Banca Catalana, que va acabar amb la desaparició d'aquesta entitat financera. I el fan director, factòtum i comissari alhora de TV3... Per què? De les animalades que hi va fer m'agradaria destacar-ne un parell: prohibia que els entrevistats miressin la càmera que els gravava, també va prohibir l'ús de nicknames a la casa, no es podia firmar Pep, Motse o Salva, havien de ser noms sencers... Destrossa la Banca Catalana del Pujol. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, el fa director i fundador de TV3, per què? Va fundar el diari de pro CDC en castellà a Barcelona per fer la competència a El País i, sobretot, a La Vanguardia del Conde de Godó. Aquest diari, El Observador, amb una infraestructura espaterrant, va durar poc, i abans en Quintà fou destituït.

Va acabar escrivint articles al diari més convergent, aleshores l'Avui, sobre França, i molts sobre la Catalunya Nord, vaja, el Rosselló i comarques veïnes. Ah, i de tots els mitjans periodístics convergents o no va cobrar -Amat dixit- substancioses indemnitzacions. Ara surt a la llum la seva merda, bé una petita part d'ella, veurem si hi ha qui furgui més en l'entorn polític i periodístic d'Alfons Quintà.

El llibre és divertit, instructiu, xafarder i defineix molt bé com era i actuava certa «classe» política barcelonina a través d'un periodista «ben informat».

No l'he pogut llegir d'una tirada, és feixuc i dens, et mata a informacions i trapelleries, és un.... poc de notícies.

Només hi faig una crítica de mètode, no hi ha índex onomàstic... aniria molt bé per saber qui hi surt.

Ah! coses suculentes... diu que Met Miravitlles era agent de la CIA i explica que l'antic militant d'ERC passat al PSC-PSOE tenia un banc a Tànger, on afirma que els industrials catalans feien els seus tripijocs durant la dictadura militar franquista...