La vida i la mort de Diego Armando Maradona ens recorda que l´Olimp pot ser molt pervers quan decideix beneir un mortal amb virtuts extraordinàries, però només algunes, i d´una manera desequilibrada. Per això no tots els grans esportistes han sabut organitzar la seva biografia sota la norma de la prudència, ni complir la màxima de Rudyard Kipling que reclama «tractar el triomf i el fracàs, aquests dos grans impostors, de la mateixa manera». No absolc de responsabilitat, ni de lluny, els entorns tòxics que han arruïnat tantes trajectòries; simplement, constato, i de la constatació n´extrec la conveniència de disseccionar. La vida de Maradona demostra que la genialitat absoluta en certes disciplines dona dret a la fama, a la fortuna i a l´admiració, però no converteix ningú en oracle infal·lible. No hi ha res de reprovable en que sigui així, però sabent-ho renunciarem a presentar-lo com a llum i guia de les generacions. Pensem-hi, abans de proposar com exemples per als joves uns ídols del present que qui sap com acabaran. Un futbolista professional és una persona es guanya el sou jugant a futbol; tant com això però no més que això. Si marca o evita gols, si facilita victòries, si les seves jugades extasien els aficionats, llavors té dret a les lloances dels admiradors, a ser considerat un mestre del control de la pilota i la visió del joc, i a participar en els guanys econòmics que genera, però ni per aquests fets l´hem de convertir en un ésser globalment excepcional ni ens hem de sentir decebuts quan demostra no ser-ho. Que en la vida es mostri amable o groller, avar o generós, rialler o malagradós, assenyat o irresponsable, és irrellevant als efectes de la seva màgia sobre la gespa. I viceversa. Maradona va ser un futbolista tocat per la màxima gràcia alhora que una persona gens exemplar; la segona part de l´equació no invalida la primera, i segurament no destorbarà l´operació «santo subito», per no dir-ne la deïficació, que es va posar en marxa molt abans de la luctuosa notícia de la seva mort. Ben mirat, els déus pagans, començant per Zeus, eren personatges poderosos i fascinants, però amb un currículum poc recomanable.
