La samarreta d´un equip marca la seva identitat i és el seu emblema. Els seus colors onegen a les banderes dels seus seguidors i els comentaristes els utilitzen a les seves cròniques com un sinònim: «l´equip blanc-i-blau», «els matalassers», «els arlequinats», «La Roja» o la «Squadra azzurra», que en la llengua de Pompeu Fabra vol dir «l´equip blau» i és una altra manera d´anomenar la selecció italiana. Des de fa anys, ja sigui per l´obsessió d´innovar o pel negoci que fan els grans clubs amb la venda de samarretes, molts equips varien cada temporada el disseny de la seva indumentària. Canvien la imatge però ho fan respectant sempre els colors que els són propis: el blaugrana per al Barça, el verd-i-blanc per al Betis o el groc per a l´equip de Las Palmas.

El Centre d´Esports Manresa, fundat el 1906 i al qual sempre hem identificat amb els colors blanc i vermell, juga aquesta temporada amb una samarreta vermella amb unes franges verticals de color negre, mig difuminades i gairebé imperceptibles. Uns colors tan impropis i tan xocants com si ara el Reial Madrid saltés al camp amb una samarreta estampada. Un canvi així en un gran club seria un escàndol; en l´àmbit modest del nostre equip local aquesta anomalia només ha merescut -que jo sàpiga- un comentari a Regió7 en un article de Francesc Dalmau. Com si la pèrdua d´identitat d´un club manresà centenari no interessés a ningú. I probablement sigui així. Sembla que el Manresa, obligat per la precarietat econòmica, ha hagut d´acceptar aquella samarreta, tan aliena als seus colors, com una imposició del seu patrocinador Adidas, qui sap si per donar sortida a un estoc sobrant. Sigui pel motiu que sigui, la seva claudicació ens hauria de produir la mateixa tristesa que si veiéssim desfilar els Armats amb uns vestits de la Guerra de les Galàxies.

Fa poques setmanes, ja fos a consciència o per pura inèrcia, algú d´aquest diari va referir-se als manresans com «els blanc-i-vermells». Amb aquella definició estava fent a la seva crònica el que no podien fer els jugadors al camp: defensar una samarreta. Perquè encara que el que compti siguin els gols, els colors de l´equip formen part de l´essència del club. Perdent-los perd la seva personalitat, es desvincula de la seva història i és com si perdés també la bandera que dona sentit a l´èpica de la competició. Si la ciutat comprengués la importància de tenir una entitat centenària com el Centre d´Esports Manresa, demà mateix li arribarien les samarretes que li corresponen.