La covid deixarà de tenir ullals i es quedarà només amb les urpes, d´aquí a un temps. Quan això passi serà molt més normal que abans del virus l´ús de la mascareta pel carrer. Hi haurà menys refredats i ens perdrem part de la informació visual que abans obteníem, tot i que, per compensar, els ulls o les mans guanyaran en expressivitat. És possible que quan s´acabi el tema de les distàncies obligatòries sigui un problema per a aquelles persones que tots coneixem que són molt de ´parlar amb les mans´. Perquè si van emmascarades i encara gesticulen més que abans per emfasitzar les explicacions verbals s´escaparan múltiples plantofades. Mantenir la mascareta serà útil per als que vulguin passar desapercebuts: famosos, detectius, policies d´incògnit... Però també per a delinqüents, embrutadors, morosos... Excepte el temps, tot circula en dues direccions i cal tenir-les en compte. Tot el que puja, baixa. Si vols, primer has de donar. Normalitzar anar amb la cara tapada quan no sigui necessari implicarà perdre´ns moltes coses. Si considerem que això no és important, endavant. Si creiem que ho és, fem com si ho fos. Perdrem en aquesta bugada molt més que un llençol. Part de la nostra fesomia no serà igual que abans i no hem de ser tan beneits com per pensar que, en aquest cas, tot temps futur serà millor.