Hi ha qui menysprea l´actual ´real politic´ de negociació de republicans amb els pressupostos. Sostenen que això ja ho feia Pujol. I que aquests, Rufián i la seva colla, imiten el ´peix al cove´. Però sense peixos. En resum, a més de traïdors són uns inútils. No és el cas del periodista Carles Fernández en el Matí de Catalunya Ràdio de Laura Rosel quan va al·ludir al ´peix al cove´ per reivindicar la ´real politic´. Només va suggerir canviar un terme gastat que evoca èpoques pretèrites.
No falta raó a Fernández després d´escoltar la magnífica entrevista que Rosel va fer a Esperanza Aguirre. Aquesta es va esplaiar i va revelar, sense embuts, que el seu PP s´assembla com dues gotes d´aigua a VOX. Aguirre també la va emprendre amb Rufián per carregar contra el PSOE. Per a aquesta, això d´arribar a acords amb Rufián és gairebé com fer-ho amb ETA.
Aguirre va deixar titulars. Sobre corrupció va oblidar que la major foradada a les finances el va provocar Caja Madrid/Bankia, on va ficar tots els seus amiguets. Després va caldre tirar mà dels estalvis dels treballadors, desenes de milers de milions per al rescat.
També se li va oblidar a Aguirre, després de justificar veladament el franquisme, l´OPA de Gas Natural a Endesa. Ella té el ´copyright´ d´«abans alemanya que catalana». Amb Pizarro i Cañete van fer d´allò més perquè Endesa, que com tantes altres tributava a Madrid malgrat no tenir allí cap negoci, pogués caure en mans d´Isidre Fainé, arxiconegut independentista. Espe va parlar clar. A Otegi i Rufián ni aigua. De fet, va comparar Junqueras i companyia amb violadors i assassins. I va equiparar l´1 d´Octubre a un cop d´estat. Votar aquell dia va ser com l´assumpte de Franco, que va matar molt i fins al final. Estava lúcida la Thatcher espanyola.
CiU i PP es van afartar de negociar. El que obliden, tots ells, és que el ´peix al cove´ pujolista tenia un sobrecost: els interessos de les constructores de l´Ibex35, amb Duran i Lleida al capdavant exigint el rescat de les radials. I aquesta és una diferència de gruix. No hi ha tripijocs de Rufián i Otegi amb el «Govern socialcomunista» de Sánchez i Iglesias.
