El nacionalisme/independentisme català és un assumpte col·legiat. O corporatiu. Des de la restauració democràtica, sempre que ha governat ho ha fet en coalició. Així va ser durant els 23 anys de Pujol (CiU), els cinc de Mas (CiU i després CDC+ERC), els dos de Puigdemont (CDC+ERC), l´any i mig de Torra i l´etapa accidental d´Aragonès (JxCat+ERC). L´ànima convergent ha liderat totes aquestes corporacions governamentals. Fins ara.
Aquesta setmana, ERC i JxCat han emulat amb notori avantatge els conflictes interns més abruptes del tripartit d´esquerres, o els d´Unió i Convergència, fins i tot els dels executius de Suárez en la Transició. Però mentre mig Govern català deixava plantat l´altre mig, la setmana ha creat tres enquestes (ICPS, CIS, CEO) que coincideixen en un pronòstic rellevant: la correlació de forces dins del conglomerat independentista està a punt de donar un tomb històric. Per primera vegada, l´ànima convergent relegada a un lloc subaltern. I Esquerra, reina del lloc.
Els tres sondejos electorals preveuen un estancament de la política de blocs a Catalunya, però alhora obren una tímida escletxa a la ruptura de la bipolaritat. Una entesa entre ERC i comuns amb l´aval del PSC és ara com ara molt improbable. Però cap de les tres enquestes nega tal possibilitat. La guerra entre JxCat i ERC per l´hegemonia és vella, però fa temps que va deixar de ser sorda; ara es lliura en camp obert i sense quarter. Les punyalades han estat massa profundes. Malgrat això, les dues formacions poden estar condemnades a cohabitar de nou, tot i que amb inversió jeràrquica. Només una victòria àmplia i inapel·lable dels de Junqueras sobre els de Puigdemont podria interrompre l´insomne concurs de patriotisme i desbrossar la via cap a un canvi d´aliances. Tres enquestes. I un funeral, col·lectiu i personal. El de la família política convergent, si perd per primera vegada el lideratge nacionalista. I el de Puigdemont, desposseït llavors de l´as amb què podria mirar d´alleujar el seu embolic. Però només són enquestes. Sense urnes no hi ha funeral. Ni paradís. Només paràlisi.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
