El nacionalisme/independentisme català és un assumpte col·legiat. O corporatiu. Des de la restauració democràtica, sempre que ha governat ho ha fet en coalició. Així va ser durant els 23 anys de Pujol (CiU), els cinc de Mas (CiU i després CDC+ERC), els dos de Puigdemont (CDC+ERC), l´any i mig de Torra i l´etapa accidental d´Aragonès (JxCat+ERC). L´ànima convergent ha liderat totes aquestes corporacions governamentals. Fins ara.
Aquesta setmana, ERC i JxCat han emulat amb notori avantatge els conflictes interns més abruptes del tripartit d´esquerres, o els d´Unió i Convergència, fins i tot els dels executius de Suárez en la Transició. Però mentre mig Govern català deixava plantat l´altre mig, la setmana ha creat tres enquestes (ICPS, CIS, CEO) que coincideixen en un pronòstic rellevant: la correlació de forces dins del conglomerat independentista està a punt de donar un tomb històric. Per primera vegada, l´ànima convergent relegada a un lloc subaltern. I Esquerra, reina del lloc.
Els tres sondejos electorals preveuen un estancament de la política de blocs a Catalunya, però alhora obren una tímida escletxa a la ruptura de la bipolaritat. Una entesa entre ERC i comuns amb l´aval del PSC és ara com ara molt improbable. Però cap de les tres enquestes nega tal possibilitat. La guerra entre JxCat i ERC per l´hegemonia és vella, però fa temps que va deixar de ser sorda; ara es lliura en camp obert i sense quarter. Les punyalades han estat massa profundes. Malgrat això, les dues formacions poden estar condemnades a cohabitar de nou, tot i que amb inversió jeràrquica. Només una victòria àmplia i inapel·lable dels de Junqueras sobre els de Puigdemont podria interrompre l´insomne concurs de patriotisme i desbrossar la via cap a un canvi d´aliances. Tres enquestes. I un funeral, col·lectiu i personal. El de la família política convergent, si perd per primera vegada el lideratge nacionalista. I el de Puigdemont, desposseït llavors de l´as amb què podria mirar d´alleujar el seu embolic. Però només són enquestes. Sense urnes no hi ha funeral. Ni paradís. Només paràlisi.
