La basílica de la Seu de Manresa es va començar a construir el segle XIV i no es va acabar fins el segle XX, data del baptisteri neogòtic. Sis segles. En comparació, la Bonavista va prou de pressa: només han passat trenta-quatre anys des que l´alcalde Joan Cornet va signar la compra de la primera finca, el 1986, fins ara que Marc Aloy ha signat la darrera. Entremig quatre alcaldes més -Sanclimens, Valls, Camprubí i Junyent- han afegit metres quadrats a l´operació. Fantàstic. I ara, què?
Des d´un punt de vista circulatori, la plaça ja està ordenada («pacificada», en el llenguatge oficial dels enemics del cotxe) per la rotonda que va quedar enllestida el 2018, trenta-dos anys després de la primera compra. Són més anys que els vint-i-cinc transcorreguts entre la primera pedra de la Seu, l´any 1328, i l´inici del culte. És veritat que la basílica no estava acabada quan s´hi va dir la primera missa. Tampoc no ho està la Bonavista, ara mateix una simple cruïlla endreçada, pendent de transformar en la gran plaça que podria arribar a ser. No ve d´un dia; des que va iniciar-se el culte a la Seu fins que es consagrà l´altar major van passar divuit anys, i el mur de la rosassa encara va trigar un segle.
Els actuals no són bons temps per a grans inversions públiques, perquè l´epidèmia es menja els pressupostos i després ho farà el pagament del deute. Seria fantàstic tenir una idea que encaixés en el famós «pla de recuperació, transformació i resiliència», i portés a la Bonavista algun dels milers de milions que enviarà Europa. Per sucar pa en aquesta cassola caldria presentar-hi ben aviat un projecte atractiu, amb una clara orientació a la cosa digital i a la cosa sostenible, i lligams amb la salut i l´ensenyament. Això vol dir un treball conjunt d´Ajuntament, universitats, Althaia, empresariat... Què esperen? De totes maneres, no ens hem d´atabalar si la milionada europea passa de llarg. Sis alcaldes han comprat les finques, sis alcaldes més poden definir i realitzar la Bonavista del futur. Xano-xano. No ve d´una dècada!
