Celebrar el Nadal envoltat de família és, a hores d´ara, una preocupació d´Estat. O de la ciutadania de l´Estat. A Catalunya, el secretari de Salut Pública anunciava ahir la possibilitat que els àpats i reunions puguin ser de deu persones de dues bombolles (com hem après a renombrar-nos!) i amb els menors de 14 anys inclosos. És a dir, gairebé el dinar de Nadal de cada any, o amb més aforament, encara. I això en plena segona onada o ves a saber si a la tercera, i sabent que les reunions familiars no són de cap manera immunes als contagis. Quan hem restringit la llibertat de moviment i hem vist morir gent sola en UCIs saturades; quan s´han arruïnat negocis per uns tancaments no avalats per compensacions que evitin la debacle (no som un país ric, descobrim, com l´inspector Renault de Casablanca); quan hem deixat en no res l´activitat cultural i hem aturat l´esport (el de base, el que mou milers de menors necessitats d´activitat física i mental), el que preocupa és si podrem compartir escudella i canelons amb la família mentre ens posem al dia de tot un any sense contacte (que no seria el primer any que ens eludíssim) i de l´evolució d´una pandèmia a la qual aquest dinar de Nadal probablement estarà contribuint. Hi ha coses, resolem, que les epidèmies haurien de respectar. No la vida, no la feina: la tradició.
