Charles Dickens és un dels clàssics de la literatura anglesa i Pickwick (Documents pòstums del Club d´aquest nom), una de les seves obres mestres, un d´aquells llibres que tothom hauria de llegir, seguint els consells que feia Joan Triadú. Picwick constitueix, a més, un repte exigent per a qualsevol traductor. Ara hem recuperat la versió excel·lent que en va enllestir l´any 1930 Josep Carner per a la col·lecció «A tot vent» de Proa. Carner va treballar aquells anys en tres traduccions de Dickens, la de Picwick, la de David Copperfield i la de Les grans esperances de Pip, però ja de ben jove s´havia interessat en Dickens i se n´havia ocupat en un article de 1896 i en un pròleg a una edició de l´any 1902. A més, havia publicat l´any 1918 una primera traducció de Dickens amb un volum que incloïa Una cançó nadalenca i Una novel·la de vacances. És a dir que, quan Carner es capbussa en la seva versió de Picwick, ho fa sobre uns fonaments sòlids. L´edició que ara ens arriba del Picwick de Carner és exemplar en tots els sentits, una veritable meravella, ja no tan sols per la qualitat excepcional de l´original i de la traducció, sinó per la introducció magnífica de Jaume Coll, per l´acarament amb el text anglès, per la reproducció de les antigues il·lustracions i pels apèndixs valuosíssims, amb notes explicatives, un vocabulari carnerià,... Figura fonamental del Noucentisme, un moviment politicocultural que hem d´associar a la Lliga d´Enric Prat de la Riba i a intel·lectuals com Eugeni d´Ors, que propugnava els ideals del classicisme i la civilitat, Carner va ser conegut en el seu moment com el «príncep dels poetes» i va ser el màxim referent d´una estètica literària i d´una voluntat de dignificació del català. De fet, Carner va ser l´any 1911 el primer secretari de la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i, doncs, també una autoritat en matèria de llengua. El professor Antoni Comas, com ens recorda Jaume Coll, «sostenia (...) que les dues traduccions més importants de la història de la llengua catalana eren les que Carner i Riba havien consagrat a dues de les obres més formidables de les lletres universals, el Pickwick, 1931, i l´Odissea, 1953». Després de la mort de Prat de la Riba l´any 1917, Josep Carner es va anar allunyant de la Lliga i el 1921 va iniciar una trajectòria diplomàtica que el va dur a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, on va traduir el Picwick, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Fidel a la República es va haver d´exiliar després de la Guerra Civil de primer a Mèxic i, quan va acabar la II Guerra Mundial, a Brussel·les, amb la seva segona dona, Émilie Noulet, una personalitat rellevant dins el món literari francès. La seva primera esposa, Carmen de Ossa, havia mort a Beirut durant el període en què Carner hi va treballar. El Pickwick de Carner és un veritable monument a la llengua catalana construït per un dels nostres millors autors quan era lluny de Catalunya.
