Els que estem immunodeprimits tenim un risc personal molt elevat de contagiar-nos de la covid-19 i si, com és el meu cas, tenim altres malalties cròniques afegides, som conscients de la nostra vulnerabilitat. És clar, doncs, que tenint un elevat risc de morir, ens protegim individualment i, de retruc, contribuïm al control social de la pandèmia.

Hi ha gent, però, que no veu el coronavirus com a un perill personal i no sent la necessitat de protegir-se individualment, com si la malaltia, la possibilitat de patir l´angoixa de no poder respirar i de morir, fos cosa dels altres. Aquests ciutadans, deixant de banda una minoria de negacionistes, en la mesura que segueixen les limitacions que les administracions imposen als contactes socials, també contribueixen al control social de la pandèmia.

Contràriament al que pensen algunes persones, les decisions preses pels governs enfront de la pandèmia, ja sigui portar mascareta quirúrgica o de roba, la limitació del nombre de persones en les reunions, o el mateix el confinament municipal de cap de setmana, no tenen l´objectiu de protegir-nos individualment sinó el de controlar la pandèmia i evitar que la infecció s´estengui i col·lapsi el nostre sistema sanitari.

De moment sembla que s´ha evitat el pitjor però, en una societat tant individualista com la nostra, moltes actuacions no han estat guiades pel perill que ens amenaçava com a col·lectiu, sinó per l´egoisme personal. Han estat les administracions les que, amb major o menor encert, han pres mesures tenint en compte l´amenaça que la pandèmia representa per a la societat, que pot portar al col·lapse, no sols del sistema sanitari com ens diuen, sinó de tota la societat.

Davant la possibilitat d´aquesta distòpia, queden en entredit les crides a la llibertat individual, les reivindicacions de molts sectors econòmics, el qüestionament de les mesures preses, les lluites partidistes ... que són indicatius de la manca de consciència social, de no entendre que el benestar individual deixarà d´existir si la societat col·lapsa.

És necessari tenir consciència social, consciència que cap dels membres que formem la comunitat som autosuficients i que necessitem dels altres per a subsistir, per poder encarar perills, com l´actual pandèmia, i un cop superada aquesta, per millorar el sistema injust en el que vivim, canviar la seva organització i fer-lo equitatiu.

És imprescindible, doncs, superar definitivament l´individualisme egoista que ens posarà en perill davant de futures pandèmies o del mateix canvi climàtic que ja estem patint.