Es fa complicat badar, en la situació actual, sobre les empreses farmacèutiques i, malgrat el jardí en el qual em puc ficar, badarem. Sembla fàcil ficar-se amb elles, i mira que han rebut cops i han sigut criticades en els darrers anys, però intentarem badar sense sortir de l´estat d´embadaliment que el badar permet.
Les empreses i més les farmacèutiques, tenen un objectiu principal: obtenir beneficis, si a més la societat, a part dels seus accionistes i els empleats que mantenen el lloc de treball, en surt beneficiada, doncs millor que millor! Aquesta finalitat de guanyar diners provoca sempre un sentiment de neguit a una part de la ciutadania, una finalitat que, a voltes, ha sigut mal vista.
En la recerca de vacunes per combatre la covid-19, tenim una bona ocasió per a reflexionar-hi. Hem sigut testimonis de com diverses companyies farmacèutiques han treball de valent per trobar una vacuna eficaç i, no n´estic tan segur, eficient. Pressupostos elevats destinats a trobar la vacuna, o les vacunes, i en un temps de record. No fa un any que es va declarar la situació de pandèmia per l´Organització Mundial de la Salut i ja tenim resultats que, en principi, semblen engrescadors.
Al juliol d´enguany es comptaven 150 candidates a vacunes, i ara només se´n parla de 4 com a guanyadores de la cursa, la russa «sputnik» i la xinesa a part. Em pregunto, els centres de recerca lligats a les universitats i a un finançament bàsicament públic, estaven en condicions de competir amb les estructures industrials privades? La resposta crec que és que no. No per manca de coneixement, que el tenen, sinó perquè estan orientades a una recerca sense incloure, en general, la producció i la comercialització. Quan per crear una vacuna parlem de milers de milions d´euros, que són els pocs milions d´euros que un centre de recerca pot aconseguir en ajudes de l´Estat. El sistema actual de mercat afavoreix que l´empresa privada sigui en surti guanyadora. Encara que cada vegada més s´estableixen vincles entre el coneixement universitari i les diferents indústries relacionades, en línia en el que demana l´OMS, fomentar la col·laboració publicoprivada.
Tenim l´exemple del que va passar amb la vacuna de l´hepatitis C, la primera que va aparèixer, un estudi de la Universitat de Liverpool va demostrar que el seu cost era d´entre 60 i 120 euros i, al principi, la companyia demanava 60.000 euros per vacuna i la va comercialitzar per 25.000 euros, després de publicar-se l´estudi de la Universitat de Liverpool , a l´Estat espanyol es va comercialitzar per 13.000 euros, per la pressió mediàtica i perquè varen sortir altres vacunes. Un efecte secundari, positiu, de la competència comercial. Em ve al cap el cas de les vacunes de la sida, que encara no tenim després de tants anys de la malaltia, o és que els tractament de la sida, cars i que són de per vida, aporten més beneficis comercials que els que aportaria una vacuna? Badem-hi sense «acritud», com deia un polític.
