El catolicisme es va apropiar de les festes paganes romanes per col·locar-hi el naixement del fill del seu únic Déu. A on hi havia homenatges a Saturn o Apol·lo (depenent de les fonts històriques), al segle III es van consagrar a Jesús. Disset centúries després, el consumisme s´ha quedat amb els drets d´aquestes celebracions. Tot per aconseguir la màxima recaptació en el mínim de temps, un dels fonaments bàsics de la religió capitalista. Nadal i Cap d´Any eren el marc d´aquesta desaforada activitat, fins que al març passat tot va saltar pels aires.
Controlat el pic de la corba del segon rebrot, el debat emergent als mitjans i a les tertúlies de les terrasses reobertes és el nombre d´assistents al dinar nadalenc. Si serem sis o deu, si els nens compten en el recompte total i si a la festa privada d´any nou el toc de queda serà fins a la una o bé a dos-quarts de dues. Segurament dec ser un dels més asocials (en quant a tiberis i trobades familiars) dels que traiem el nas per aquestes pàgines amb permís per opinar, però ens convindria consultar a un terapeuta no contaminat per l´ambient de llums al carrer, tiós i pares nadal. La pressió socioambiental anirà augmentant a mesura que s´acosti el dia 25. No fer un dinar familiar amb avis, cunyats i oncles sembla una drama inassumible i depriment. Tot agreujat per un canvi d´any reduït i sense cavalcades de reis de l´Orient.
Durant els dies comunament reconeguts com «les festes», segur que a l´UCI del Hospital General de Manresa hi haurà més de sis o deu pacients lluitant per sobreviure i connectats a un respirador. I metgesses. I infermers. Sanitaris que seran allà, passant el que la majoria anomena dates «assenyalades» pendents dels pacients més greus, de les seves analítiques i les pantalles mostrant les constants vitals dels ingressats. La majoria (malalts i guaridors) seguiran allà després d´any nou. Els professionals es menjaran el raïm a tota pressa. Potser algú infectat morirà als primers instants del 2.021. Els informatius podrien considerar fer al pas d´aquest 2.020 tant fotut tot informant sobre el primer mort de Covid enlloc de fer la ruta dels primers catalans nascuts.
Mereixen plany i solidaritat els propietaris de negocis com restaurants i similars per la pèrdua econòmica. Els altres, gregaris de trobades el més grans possibles i creditors d´abraçades o topades amb els familiars, hauríem d´assumir que per un curs de no fer-ho, tampoc serà un desastre o una mutilació. Distrets amb aquestes rucades, canviarem el calendari esperant el rigor de la patacada anunciada i comprovarem la falta de diners per tanta despesa pública. Ens trobarem segur amb la tercera onada de contagis generats sobretot en àmbits familiars de dinars clandestins. Amb àpats o sense, a moltes llars hi faltaran avis i àvies. Per primera vegada des que hi ha registres oficials, el nombre de pensionistes haurà disminuït per la defunció de milers. Potser caldria obrir el cava més endavant.
