Aquesta setmana ha aparegut un vídeo on el dirigent d´ERC Sergi Sabrià diu, tot enfadat ell, no farem un tripartit, i no, i no, i fins a 200.354 vegades no. Que en cap cas pactaran amb els socialistes. Només des d´un posicionament així es pot entendre l´elecció de Laura Vilagrà com a número dos de la candidatura al Parlament per Barcelona. En la nota de presentació que van fer arribar als mitjans deien que era per la seva demostrada capacitat de gestió i per la seva relació amb el tercer sector. Potser és una constatació de la pobre realitat del que és avui ERC, però des de l´òptica de país diu molt poc dels que volen liderar-lo, si no han estat capaços de trobar algú amb més gruix polític i social. Deu ser que acostumat a l´Eva Granados, tot em sembla poc. Aquesta sensació no vaig ser jo sol qui la va tenir, alguns que la coneixen bé, que han treballat amb ella, també l´han tingut. També és cert que, si la Laura Borràs pot ser cap de cartell dels uns, la Laura Vilagrà pot ser una número dos dels altres. Amb el procés s´han auto-inhabilitat un bon grapat de polítics.
Al llegir la seva primera entrevista ja em va quedar més clar, el perquè de tot plegat. Ella, al no estar en aquests moments en la política barcelonina, és una persona sense arestes vers l´altre grup independentista i amb bones relacions amb la CUP. El seu salt endavant el va fer quan va accedir a l´alcaldia de Santpedor, fent un tots contra els socialistes, per treure-li a en Josep Santamans, que l´havia guanyat a les eleccions. Per gent com Sabrià això és un actiu, ell també ho va fer al seu poble, Palafrugell. És com la prova del nou, i així es demostra la seva puresa, no hi ha dubtes. És d´agrair que les coses quedin clares abans de votar.
L´adversari és el PSC. Dit d´una altra manera el 14 de febrer triarem entre Procés o PSC, en continuar com fins ara, o en solucionar problemes dels catalans. Uns ja sabem el que són, i el que fan, prometen la independència però porten cap a la decadència, econòmica i social amb una profunda divisió entra els ciutadans, els altres han demostrat al llarg dels anys la capacitat d´arremangar-se davant les adversitats i de liderar els canvis necessaris en cada moment.
El PSC representa avui el canvi pel bon govern, un bon govern que es faci càrrec, que es responsabilitzi, de les necessitats del país. Un bon govern que prioritzi les necessitats de la ciutadania de Catalunya. Un bon govern que faci una gestió eficaç de les moltes competències que té avui la Generalitat de Catalunya. Un bon govern que lideri de la mà d´Europa, i dels fons europeus, la reactivació econòmica que haurà de suposar una autèntica transformació del model industrial. Un bon govern que busqui l´acord ampli en lloc de l´enfrontament. Un bon govern capaç de negociar un nou finançament enlloc de no asseure´s allà on es discuteix. Un bon govern que assumeixi les seves competències i no busqui excuses. Un bon govern que ens permeti creure en un present millor.
