L´arcaica Constitució espanyola de 1978 era paradoxalment més oberta i progressista, amb l´article 20 sobre la llibertat d´expressió, que no pas l´aplicació posterior amb lleis més restrictives. El Partit Popular, provinent d´A.P, creat pel franquista Manuel Fraga el 1976, va abraçar des dels conservadors als neofeixistes fins el desembre de 2013, en què el naixement de Vox se´n va endur els militants més radicals per constituir un partit d´extrema dreta. Des del gener de 1989, el PP és oficialment demòcrata-cristià, però el passat tèrbol de molts dirigents s´ha posat en evidència a partir del 2010, quan s´han vist implicats i han estat condemnats, en surar molts casos de corrupció i de finançament irregular, particularment sota la direcció de Mariano Rajoy. En aquest context es va aprovar la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, popularment llei mordassa, impulsada pel ministre de l´interior del govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, fill d´un militar falangista. Regeix a l´Estat des de l´1 de juliol de 2015. Es una llei retrògrada que ha permès aquests darrers 5 anys a les forces de seguretat de l´Estat sancionar persones arbitràriament, obviant criteris de necessitat i proporcionalitat d´àmbits internacionals democràtics. Titellaires, rapers, tuitaires i manifestants que han cremat fotos del rei n´han patit les conseqüències, amb l´aval del Tribunal Constitucional.
El desembre del 2016, PP, PSOE i C´s van vetar la derogació del delicte d´injúries a la Corona, que qüestiona la credibilitat internacional de la democràcia espanyola, incapaç d´acceptar que la llibertat d´expressió és un dret fonamental. El PSOE havia fet la puta i la ramoneta; alguns volien i d´altres deien que no podien derogar la llei mordassa. Ara, la reforma s´allunya cada vegada més perquè els dirigents espanyols n´han vist la seva perversa utilitat. El novembre de 2019 s´hi va afegir la Llei Mordassa Digital mitjançant un Reial Decret que li permet intervenir l´accés a Internet sense autorització judicial. Vol tancar xarxes quan li sembli, amb l´excusa de supòsits que puguin afectar la seguretat nacional. Pedro Sánchez vol imposar un estat d´excepció a Internet quan ho cregui convenient, com s´ha fet amb el tancament de la web del Tsunami Democràtic. I encara més: aquest novembre, el govern va publicar al BOE un procediment d´actuació contra la difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica de la desinformació. Ara bé qui és el govern per decidir que una informació és falsa? Més aviat prohibeixen matèries que dictaminen secretes, lluny de la transparència informativa. La tasca de contrastar les informacions recau en els periodistes i és el ciutadà qui ha de controlar el poder i no a l´inrevés. La reportera Simona Levi, coautora de «#Fake You, Fake news i desinformació», explica que els principals inversors de notícies falses són els partits polítics i els governs. Que aquests vulguin ser els verificadors de la informació demostra que volen exercir una nova censura.
