El proper 14 de febrer tindran lloc nous comicis al Parlament català, que com tots els precedents es regiran per la normativa electoral general espanyola, ja que Catalunya té la singularitat de no haver-se dotat d´una llei electoral pròpia. Qui n´és responsable? Els partits polítics, incapaços de posar-se d´acord; les cúpules partidistes, que temen perdre el control de les llistes; i l´art.56.2 de l´Estatut, que exigeix el vot de dos terços dels diputats per aprovar una tal norma.

La cosa no tindria més importància si el sistema electoral actual -producte del context de fa quaranta anys i ja obsolet- no fos manifestament millorable en qüestions com la transparència i netedat dels processos electorals, el foment de la participació, la qualitat de la informació en les campanyes, l´adaptació de les votacions a situacions tipus covid o la connexió electors-representants,.

Així, les llistes tancades i bloquejades que tenim porten a la mediocritat dels parlamentaris -per la seva dependència respecte als aparells dels partits- i desresponsabilitzen els electes davant dels seus votants; d´aquí que sovint la política vagi per un cantó i les preocupacions dels ciutadans per un altre. D´altra banda, les campanyes electorals (amb els qüestionats «blocs electorals» i el repartiment desigual de fons públics) no ajuden els ciutadans a aclarir-se. Igualment, necessitem una sindicatura electoral catalana que garanteixi els drets electorals dels ciutadans, i ens hem de plantejar seriosament el tema del vot electrònic.

En canvi, a Catalunya la proporcionalitat actual entre vots i escons obtinguts és més que acceptable, si la comparem amb la que es dóna a nivell estatal i si ens creiem de debò la necessitat del reequilibri territorial. En tot cas, amb un sistema electoral de representació proporcional personalitzada -com el d´Alemanya- tindríem tant representativitat com accountability: les circumscripcions regionals petites permetrien que la Catalunya central gaudís de representació directa al Parlament, acostaríem el procés electoral al votant i conservaríem l´estricte proporcionalitat entre vots i escons.

Alternativament, amb un mecanisme de vot preferencial, podríem triar els candidats -dins d´una llista- que ens fessin més la peça.

En qualsevol cas, no podem esperar més per dotar-nos d´una llei pròpia, i hem d´aprofitar que no partim de zero: l´any 2007 el Govern ja va encarregar un informe a una Comissió d´Experts (amb ampli acord entre ells) i el 2015 es va presentar una iniciativa legislativa popular al respecte -avui encara pendent de resposta- recolzada per 90.000 firmes.

La futura llei electoral catalana és una gran oportunitat d´avançar en qualitat democràtica. Si realment volem combatre la desafecció ciutadana respecte les institucions i restituir la confiança en la Política, alhora que millorar la selecció de les elits governants i el rendiment institucional, hem d´exigir que sense més demores es posi al dia el sistema electoral que ens regeix.