Independència i gestió. O viceversa. L´ordre dels factors no altera el resultat de les sumes, però sí que ho fa en les restes i les divisions. La semiesfera estelada es troba en mode de profunda divisió. (L´altra semiesfera replica les fractures madrilenyes).
Gestió i/o independència. Carlins i republicans coincideixen que tots dos conceptes són irrenunciables, dues cares de la mateixa moneda. Llavors, per què es barallen? Per què voten tant diferent a Madrid?
Si l´independentisme gestiona malament tindrà un accés més difícil a una part de la ciutadania. La vella Convergència va fer milions de catalanistes als barris d´immigració espanyola en associar el concepte de la Generalitat amb les escoles, els ambulatoris i les llars d´avis del nou Estat del benestar, en pau reposi. (El PSOE va fer el mateix a Andalusia, i encara va aguantar més anys seguits).
Gestió. Per gestionar calen recursos, i els de la Generalitat poden tenir dos orígens: tots els impostos dels catalans en una república independent (o situació fiscal anàloga), o el que s´aconsegueixi de la hisenda espanyola en un règim autonòmic. La república existeix en el cor dels seus defensors, però no en la comptabilitat pública. Per gestionar calen recursos i aquests passen per Madrid, que té la clau de la caixa; fins i tot de la part atribuïda al marge fiscal autonòmic.
Els adversaris del peix al cove asseguren que ja no els atipen engrunes i volen el pa sencer. Val la pena escatir amb sinceritat si estan en condicions d´aconseguir-lo. En cas de resposta afirmativa, ja fan tard. En cas de resposta negativa, si el pa sencer arribarà «aviat però encara no», farien ben fet d´analitzar si les engrunes poden convertir-se en llesques.
Tota negociació té un resultat millorable, perquè a misses dites sempre trobaràs qui n´esperava més. El preu cobrat per ERC i el PDeCat pel suport als pressupostos serà criticat per minso. Però no entenc de quina manera el vot en contra de JxCat farà que la independència estigui més a prop.
