Han passat uns dies del 25N, Dia Internacional per a l´eliminació de les violències contra les dones, on com cada any, hem denunciat i ens hem alçat contra les violències envers les dones, lesbianes i trans. La lluita contra el masclisme imperant, però, és una feina diària on cal lluitar tant per millorar les condicions materials de les persones com contra les opressions, la inferioritat, la desigualtat i la discriminació de dones, lesbianes i trans, que perpetuen la dominació hegemònica dels homes.

Malgrat és important que cada dia es treballi per la igualtat real de totes les persones, fins que aquesta no sigui una realitat serà necessari reivindicar el 25N i recordar que encara hi ha dones, lesbianes i trans que són assassinades o pateixen diferents tipus de violència pel sol fet de ser-ho. I no ens cansarem de fer-ho, malgrat n´estiguem molt fartes.

En aquest 25N no podem oblidar tot el que s´ha viscut els darrers mesos, amb una crisi sanitària que ha portat confinaments, mesures restrictives i una crisi econòmica que tindrà en les de sempre, en les persones que es troben en situació de més vulnerabilitat, les seves víctimes predilectes. Aquests darrers mesos s´ha parlat molt de la covid-19, però massa poc de les conseqüències que tindrà per a les dones. Per exemple, entre el 16 de març i el 30 d´abril, amb el primer confinament, a Catalunya es van incrementar en un 88% les trucades per violència masclista.

Una de les raons més evidents d´aquest augment és l´aïllament social que suposa el confinament. Aquesta mesura no té en compte que en alguns casos això pot comportar conviure únicament amb els agressors i agreujar encara més situacions de violències. La possibilitat de mantenir una xarxa de relacions socials i un teixit amb la comunitat són sovint l´única possibilitat de poder escapar d´aquestes situacions.

La crisi econòmica que ha seguit a la sanitària ha fet augmentar la precarietat de moltes dones, un fet que fa més difícil trencar amb el maltractament. I és que si no tens una feina digna i amb prou feines arribes a final de mes o no pots accedir a pagar un lloguer sense dependre d´un altre sou; o si a més hi sumem la possibilitat de no tenir papers o que la teva situació administrativa depengui del teu maltractador, pots veure´t obligada a seguir en aquesta relació de violència. Cal que siguem conscients que aquest factor és present en la vida de moltes dones, condicionant-les. Necessitem, doncs, perquè és urgent, perquè és qüestió de vida o mort, garantir vides dignes per a totes.

I això ho hem de tenir present durant el 25N, però sobretot també quan d´aquí uns mesos aprovem uns pressupostos municipals on es garanteixi, com a mínim, el manteniment de les partides per fer polítiques per combatre les violències contra les dones, les lesbianes i les trans, i a la vegada es doti de recursos per fer polítiques feministes transversals, garantint coses tan bàsiques com l´habitatge o la inserció laboral, entre d´altres. I no només això, sinó en el dia a dia, en el desenvolupament d´absolutament totes les polítiques públiques, que han de tenir una visió feminista (igual que antiracista o de classe) perquè són les que garanteixen que aquesta violència econòmica del sistema capitalista i patriarcal no es perpetuï.

Per tot això cada 25N ens fem nostre el lema de la convocatòria feminista de la nostra ciutat: Ens volem vives i amb vides dignes!