Perquè quedi clar. Moure´s d´un municipi a un altre no és il·legal, el que queda al marge de la llei és que la policia digui als ciutadans que no es poden moure i els multi per fer-ho. L´estat d´alarma serveix per això, perquè aquesta anormalitat que ataca un dret bàsic d´un estat democràtic, com és moure´s lliurament, quedi emparat en un moment d´excepció per la legislació. Ho fem pel bé comú. Assumim una anormalitat en la democràcia per impedir que la pandèmia s´estengui i, així, frenar el drama humà provocat pel virus. Fins aquí, tot és comprensible. El que em sobta que es parli poc del que suposa assumir aquesta regressió democràtica i m´espanta els que esperen més mà dura, que ve a ser com demanar tics autoritaris d´un govern europeu. Això sí que em deixa al·lucinat. Ahir escoltava la tertúlia de l´Empar Moliner, a Catalunya Ràdio, i ella preguntava als companys de micro, després d´afirmar que la Generalitat fa recomanacions quan no té capacitat de prohibir la mobilitat, «no estaria bé que el govern pogués prohibir?», i els tertulians s´ho rumiaven. Hòstia, doncs és clar que no! M´entristeix veure com aquestes preguntes es fan en un país que porta la llibertat per bandera. Des de la ciutadania s´apel·la més a la prohibició que a la responsabilitat i al sentit comú. Mals temps per a la democràcia.