Són diversos els països que van néixer fruit de l´agrupació de territoris dispersos i amb plena independència per poder afrontar millor els reptes que anaven sorgint, en resposta dels canvis en el seu entorn més immediat.

El primer pas fou mantenir les principals competències, i només cedir aquelles indispensables per fer front als nous reptes. A poc a poc, i a mesura que les necessitats ho requerien, les competències «conjuntes» anaven creixent, en la mateixa mesura que disminuïen les individuals, fins arribar a un estatus molt equilibrat entre unes i altres.

D´aquella primera fase en van dir «confederació», de la segona «federació». És exactament el camí que segueix la UE , des de la seva constitució fins al dia d´avui. Un camí lent, com tots els que l´han precedit. A Suïssa, l´estructura inicial es constituí l´any 1291 i fou el 1848 quan arribà a la situació present de federació, tot i mantenir en alguns llocs el nom històric de Confederació Helvètica. En el cas dels EUA, aquest procés durà 65 anys, en altres casos menys, però el resum és que costa molt aconseguir reduir competències per cedir-les a un ens central.

Ho veiem dia rere dia, a la UE, on sembla haver-hi dues velocitats d´agrupació. Uns més ràpids i convençuts, altres més reticents, especialment els procedents de l´antic bloc de l´est, molt poc donats a les ànsies de transparència i llibertats. Malgrat tot, amb més convenciment o menys, la realitat és que cada dia Brussel·les mana més, i els estats van perdent competències a favor del conjunt.

Aquest és el camí adequat, el que ens porta cap a una Europa federal, i deixa enrere la confederació on som. No hi ha cap altra via per fer front als reptes del present i especialment del futur. És impensable tornar enrere, i més quan la globalització ha vingut per quedar-se i enfortir-se. Els blocs polítics han existit sempre, si bé amb altres noms, altres conformacions i altres terminis.

Alguns poden considerar que s´ha avançat poc, però la realitat demostra avenços importants que ja és impensable perdre. Tenim una sola moneda, una política econòmica comuna, una legislació superior que comporta adaptar la inferior. Estem subjectes a tota mena de normatives que obliguen de dalt a baix. S´està formant un exèrcit europeu, sota el paraigua de l´OTAN, i també quant a diplomàcia, es va avançant cap a un únic organisme, sota el qual tots tindrem un mateix passaport i una mateixa xarxa d´ambaixades i consolats.

No és fàcil construir una nova realitat política, oi més quan aplega 27 països, una part dels quals fa ben pocs anys estaven als antípodes d´on es troben ara. Però, amb els lògics daltabaixos es va avançant i l´arribada de diverses crisis no ha fet recular el projecte sinó l´ha empès cap endavant, conscients de la necessitat d´avançar, sense defallir.

El guió que tenim marcat és aplegar esforços per poder parlar de tu a tu, amb potències amigues com els EUA o no tant com Rússia i la Xina. Voler sortir d´aquest àmbit és impensable si no és que es vulgui anar a terra de ningú, o tenir per model Albània. El nostre futur està en els Estats Units d´Europa, i com més aviat hi arribem, millor per a tots.