El transport públic entre Manresa i Barcelona deixa moltíssim que desitjar, però una cosa és certa: tant la Renfe com l´autobús ens porten al centre. El segon acaba el recorregut a la ronda Universitat, i la majoria d´usuaris del tren davallen a la plaça Catalunya. Estem parlant del melic de la ciutat, amb accés ràpid a cinc línies de metro i a un munt de busos urbans. Per això va causar alarma la notícia que el govern municipal d´Ada Colau ha decidit que l´actual parada del bus no és un bon lloc per carregar descarregar el seu passatge, i emparant-se com a argument en algunes queixes veïnals pel soroll i els fums -qui no se´n queixa, a la capital?- se li ha ficat al cap eixamplar voreres, reduir carrils de circulació i allunyar els autocars de l´indret i del seu entorn. Cap a on? Segons les primeres notícies, podrien ser les estacions d´autobusos de Barcelona-Nord, Sants o Fabra i Puig. La primera es troba a un quilòmetre i mig -vint minuts a peu-, la segona a tres quilòmetres i la tercera a sis quilòmetres. Ara la Generalitat promet que els busos manresans continuaran fent una parada al centre gràcies a les seves gestions. Ho ha explicat a aquest diari el director general de Transports, David Saldoni, que com a sallentí i exalcalde és sensible al tema. Potser l´equip de l´alcaldessa Colau s´hauria de plantejar la següent reflexió: arribar al melic de la ciutat converteix els sistemes de transport públic en més efectius, i per tant més utilitzats; allunyar-los-en implica limitar-ne l´efectivitat, i amb ella l´interès per fer-los servir, amb la corresponent derivació d´usuaris cap al vehicle privat. Dit altrament: si per realitzar unes gestions a Barcelona he de fer gaires transbords, agafaré el meu propi vehicle. I si són molts els que fan el mateix pensament, les conseqüències seran més trànsit, més fums, més soroll, més embussos i més dificultats per implantar les famoses superilles verdes de l´Eixample. La conclusió sembla evident: per reduir la contaminació, obrin el cor de la ciutat als cotxes de línia. Una paradoxa? Sí, però la vida n´és plena.
