Els mandrosos aquest Nadal estaran d´enhorabona. Aquells que cada any, així que s´activa l´enllumenat nadalenc, exclamen: «Quina mandra, tot això del Nadal!», aquest any els ha tocat la rifa.
En primer lloc, la covid els estalviarà els sopars de feina -s´està millor a casa, connectat a Netflix, menjant crispetes- i els regalets de l´amic invisible. No pas pels diners, sinó per haver de rumiar què comprar, on comprar-ho i quan. També estalviarà haver d´omplir les cases de família per Nadal, Sant Esteve i Cap d´Any. Que vol dir, prèviament, fer cua al mercat i posar-te a la cuina. I l´escudella no es fa sola, ni en mitja hora. Perquè seria impensable un dinar de Nadal sense escudella, menjant pizzes congelades i un pollastre a l´ast comprat a última hora als pakis. De passada, evites les sobretaules inacabables i la cantada de nadales davant el pessebre, que tampoc no faràs, perquè en un metre quadrat no pots encabir-hi reis i pastors, àngels i nounats, a més de tota la fauna i el caganer, sense incomplir les degudes distàncies socials. I si no ha d´haver-hi visites, ni dinars ni sopars, tampoc no cal guarnir la casa amb boles, garlandes, ponsèties i espelmetes, ni desgranar els dotze grams de raïm per Cap d´Any o haver-te de mudar. Passar totes les festes en pijama, sabatilles i manteta és el somni de tot nadalenc mandrós.
De felicitacions, aquest any no cal enviar-ne cap. Ni en paper ni de cap mena. No hi ha res de què felicitar-se, llevat del fet de poder-te quedar a casa, sense que els parents de lluny tornin a casa ni els de prop es moguin del niu. Amb tot, no podràs evitar sentir-te una mica sol, quan sentis els veïns obrir una ampolla de xampany, però, fet i fet, et diràs: quina mandra, la solitud.
