No petem gaire fins, no. Se suposa que ens hi va la vida (gairebé 16.000 morts i més de 345.000 infectats a Catalunya per la covid-19), però ens pot més l´anhel de viure sense limitacions. No sortir del perímetre territorial local és cosa de pobres d´esperit i/o de butxaca, perquè no tenen una segona residència on escapar-se dijous a la tarda. Quedar-se a casa, no voltar gaire, restringir els contactes, actuar amb sensatesa només ho fan els porucs, segurs com estem la resta en els espais que freqüentem, oi? Ben bé sembla que les autoritats només dicten mesures per provocar, per incitar la gent a saltar-se-les, oi? Ja direu si no són ganes de condemnar-nos a la ruïna econòmica i social, prohibir la mobilitat el pont de la Puríssima i l´amenaça d´amargar-nos el Nadal i el Cap d´Any... Ja podem donar per garantit i guanyat que, al degoteig diari de gent que clama al cel perquè el seu negoci i/o treball ja no és el que era, s´hi afegirà aviat el crit: «Prou! Merda de govern!», com a màxima expressió de rebuig a la realitat. De negació de la crua realitat de la covid.

S´assembla a la determinació convençuda dels polítics catalans arrenglerats entre els 188 valents patriotes (m´ho faig venir bé per parlar-ne) que aquesta setmana han aprovat els pressupostos que garanteixen mantenir el Govern més progressista de la història espanyola fins a final de legislatura. Ara que ja podran gestionar els recursos que Madrid ha dit que repartiria generosament, tindran l´oportunitat de dedicar temps i esforços a establir l´estratègia per arribar a l´objectiu de ser un nou estat dins l´Europa democràtica. No cal patir, perquè les inversions reals aquesta vegada sí que ens trauran de penes. Tranquils, que tot està lligat, i ben lligat.

Com ho deuen creure tenir els militars jubilats (perdoneu, però també aprofito el fil) que han enviat una carta al rei demanant-li un altre «¡a por ellos!». Diu que ara l´amplien als «26 milions de fills de puta» que, en la seva opinió, caldria afusellar per acabar amb el «càncer» del separatisme i el comunisme que amenaça «la unidad de la patria». Manoi, quina tossuderia, aquesta gent! No s´assemblen gens a la resta de jubilats, els que vam fer la mili obligatòriament, encotillats a plantejar de forma pacífica i educada una equiparació de la pensió a l´IPC real, sense que el rei ni ningú que mani atengui aquesta reclamació de drets adquirits, no pas imposats.

La crua realitat és que la vidorra de jubilat amb dret a tot la deuen gaudir aquests exmilitars franquistes protegits. Ja veurem què hi diu la Fiscalia sobre el manifest, però vist el tracte proteccionista que rep l´emèrit jubilat... No sembla que petem gaire fi, no.