Les emocions no hi entenen de carreteres ni atenen senyals de circulació. Circulen a la seva i es fiquen per escletxes insospitades. Potser aquest desordre explica per què la primera llàgrima que em va caure veient 2020 fos en contemplar l´escena del retrobament entre dos bonics gossos i les seves propietàries. Abans i després hi va haver altres moments per plorar, per commoure´s, pocs per riure i molts per indignar-se... però, sobretot, per recordar. 2020 és una pel·lícula documental d´Hernán Zin sobre els primers 70 dies d´estat d´alarma a Madrid, que hauria de ser de visionament obligatori, especialment per als que continuen posant objeccions a la prudència; és igual que es tracti de negacionistes recalcitrants, inconscients de solemnitat o avantatgistes professionals.

No resulta gratuït que el director sigui, entre altres coses, un acreditat reporter de guerra. Atacs, resistència, contraofensiva, morts, ferits, herois, hospitals com a trinxeres, residències com a cementiris... Jo, que detesto l´ús abusiu de l´analogia bèl·lica per parlar de la pandèmia, confesso que a 2020 he seguit les peripècies de metges, infermeres, netejadores, cuineres, bombers, malalts, familiars, enterramorts... com si fossin en un camp de batalla. No hi ha explosions ni trets, però sí una baralla constant per salvar vides.

Així que resulta impossible sortir-ne indemne, però crec que aquest ritual de memòria, dol i aprenentatge és just i necessari.

Primer per a aquells que aplaudíem quan va començar el malson i que ara són destinataris de la nostra fatiga i la nostra ràbia. I també per als més cruelment delmats per la pandèmia: «Se n´estan anant els que ens van tirar endavant», diu un testimoni.

Sort que ho compensa la història d´una dona que va donar a llum amb coronavirus i que, després de diverses setmanes d´aïllament, pot abraçar el seu nadó. La vida sempre acaba obrint-se pas. Proposo tenir en ment aquesta idea i esforçar-nos a imaginar un futur millor. Però sense perdre la memòria. Per a això serveix 2020: és una vacuna contra l´oblit.