De Lluís Busquets i Grabulosa, n´havia sentit a parlar tant abans de tractar-lo personalment que quan el vaig conèixer no me´n sabia avenir que fos tan jove. Evoco aquesta impressió perquè és fruit de la determinació indefallent, l´admirable capacitat de treball i la diversitat d´interessos d´un dels nostres contemporanis que ha sabut fer de la seva vida una experiència fecunda i valuosa des d´un punt de vista personal, però també per al conjunt del país. Aquesta seva condició queda reflectida al dietari comprès entre Sant Jordi del 1981 i el del 1987 publicat amb el títol de Mirall ustori, que remet al que Arquímedes va construir per cremar les veles dels vaixells que assetjaven Siracusa. En paraules de Busquets cap al final del volum, l´objectiu era «fer convergir les meves vivències (...) d´una manera semblant a la d´un mirall ustori (...) capaç d´inflamar, abrusar o vaporitzar el pas del temps en el seu focus». Encapçala l´obra un pròleg de Ramon Balasch que ens ajuda a orientar-nos sobre l´autor i les característiques del període i del llibre, que Busquets inicia amb la notícia del traspàs de Josep Pla. El dietari arrenca quan feia ben poc de l´intent de cop d´estat del 23F i un any després de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Busquets, amb una mirada independent, retrata aquells dies incerts i esperançats de reconstrucció, però on la lectura resulta més apassionant és quan Busquets parla d´ell mateix. Succeeix quan ens relata els primers passos de la seva implicació en el món del periodisme, des de la revista «Olot-Misión» al Diari de Girona, passant pel Diari de Barcelona, incloent-hi episodis de censura, polèmiques,... Són extraordinàries també les anotacions que a la fi de 1982 fa per repassar aspectes de la seva infantesa i adolescència olotines, que ens el mostren ple d´il·lusions. Antic seminarista, Busquets va estudiar Teologia i Filosofia a Roma abans de penjar els hàbits. Alguns dels millors capítols del dietari corresponen precisament als seus records d´aquell temps. En destacaria els apunts sobre el general dels jesuïtes Pedro Arrupe, conegut com el Papa negre, i sobre el Papa Pau VI, i uns altres, ben diferents, amb relació a una noia italiana amb qui va plantejar-se seriosament de construir una vida en comú. En altres fragments del llibre les notes adquireixen un to més aspre i dramàtic, arran de la mort en accident d´un bon amic o de l´intent de suïcidi d´una persona estimada. Professor, escriptor i coordinador de projectes editorials, la lectura de Mirall ustori ens permet de resseguir les nombroses iniciatives que va emprendre o en què es va implicar. Un esment a part mereixen les anotacions memorables que Busquets dedica al vincle amb Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli, J. V. Foix, Pere Calders, Avel·lí Artís «Tísner», Joan Sales,... Ens trobem davant d´una obra que confirma la qualitat i el talent literaris de Lluís Busquets.