Les tribus ancestrals que vivien a la costa Oest del Canadà practicaven un ritual anual anomenat potlatch, un gran convit en el qual la comunitat amfitriona dilapidava tots els béns materials que era capaç d´aplegar. Se servia carn i peix en grans quantitats i els visitants més distingits rebien regals valuosos, com ara mantes o ornaments. Les tribus competien entre elles per celebrar el potlatch més sumptuós i, sovint, l´esforç les esgotava tant que les condemnava a passar temporades de misèria. Els antropòlegs interpreten que aquest sorprenent esforç pretenia substituir les guerres per una competició econòmica incruenta que generava una redistribució de recursos entre les diferents comunitats: les que havien tingut més èxit aquella temporada compraven prestigi a canvi d´aportar aliments a les que n´havien tingut menys. La gran festa perseguia, així, fer circular el capital per un circuit anual beneficiós per a tothom. Vist amb els ulls del present, aquelles comunitats van inventar un Nadal precristià, un consumisme vestit amb pell de foca, un mecanisme de redistribució com el que hauria d´estar funcionant ara i aquí. Les compres pels àpats i els regals de Nadal són el nostre potlatch, i hauríem de fer tot el possible per no desactivar-lo. Llàstima que ja no puguem preguntar a aquells americans tan savis com s´ho feien quan corria un virus .