Durant tota la setmana les cartes d´alts comandaments militars adreçades a Felip VI encara han estat objecte de moltíssims comentaris. La qüestió bàsica seria saber si els escrits que s´han publicat reflecteixen només l´opinió dels seus autors o representen el pensament majoritari dels alts càrrecs de l´exèrcit espanyol. És difícil d´assegurar-ho taxativament sense saber què en pensen les persones que hi estan -o hi han estat- directament vinculades. Però el cert és que la institució militar no suscita, en general, gaire entusiasme sinó que més aviat s´associa amb el franquisme i el pensament ultradretà. Per tant, els escrits d´aquests dies al rei no són ben bé una sorpresa pel seu contingut sinó pel fet que els seus mateixos autors hagin volgut fer-los públics. D´escrits de militars al rei n´hi poden haver hagut molts més. Per què, aquests, s´han difós? Difondre´ls no ha estat pas casualitat, sinó una circumstància volguda. Què s´ha intentat mostrar a l´opinió pública amb aquesta difusió? Evidentment, la divulgació que se n´ha fet sembla que vulgui empènyer el rei a fer pública també una resposta. Però si els autors dels escrits temessin que el parer del rei pogués ser negatiu, s´haurien atrevit a veure´s desautoritzats per un criteri reial contrari? Més aviat sembla que els signants de les cartes estan segurs que Felip VI sintonitza prou bé amb els seus plantejaments. S´hi referirà, doncs, en el seu proper discurs nadalenc ?

Casualitat o no, les cartes d´alts militars ultradretans jubilats han coincidit amb l´aniversari del referèndum de la Constitució, fa 42 anys. En aquell moment, els grups més radicals i franquistes, com Falange Española o Fuerza Nueva, van votar-hi en contra perquè l´acabament efectiu del franquisme podria perjudicar el monopoli polític que havien exercit fins aquell moment. Però l´extrema dreta espanyola i els clans que han continuat dominant l´Estat des de la mort del dictador avui defensen aferrissadament aquella Constitució que rebutjaven i ara no volen ni sentir a parlar de reformar-la amb dos arguments fonamentals: que la unitat d´Espanya està en gravíssim perill per l´independentisme català i basc, i que s´està atacant l´element bàsic que garanteix la continuïtat del règim del 1978, que és la monarquia.

Però la realitat és que el règim monàrquic va de baixa. I hi anirà cada dia més. El fet que l´exrei Joan Carles, fugat i obligat per les circumstàncies, hagi fet un pagament a Hisenda per mitjà d´una declaració que algú ha volgut qualificar de «voluntària», no enganya ningú.

En realitat és un reconeixement explícit de la seva culpa. Però els 678.000 euros pagats no són res comparats amb les xifres milionàries de les suposades comissions de l´AVE i d´altres fons en comptes opacs.

Per tot això i per l´inacceptable discurs de Felip VI el dia 3 d´octubre del 2017 ningú no pot trobar estrany que a Catalunya totes les enquestes indiquin que entre el 65 i el 70 per cent de la població, quan ho pugui fer votarà a favor d´una república.