El president Mas afirmava: «M´imagino Catalunya essent la Dinamarca del Mediterrani». De prometre a complir, però, hi ha un bon tros per penedir. Impost ve del llatí imponere i són els diners que l´Estat imposa a ciutadans i empreses per contribuir a la despesa pública. L´impost sobre successions és un tribut estatal cedit a les CCAA, que sobrepassa els nivells de la usura, quan les transmissions mortis causa es produeixen entre familiars de tercer o quart grau o quan no hi ha cap mena de parentiu entre el difunt i l´hereu. El tipus marginal a Catalunya pot arribar al 34%.

Durant el cicle vital d´una persona, tots els ingressos que va percebent tributen any rere any, havent de pagar també pels rendiments dels actius i la riquesa acumulada. Uns béns que en vida del causant han pagat una gran quantitat d´impostos i que en continuaran pagant molts més en vida dels hereus. L´impost sobre successions, death tax o impost a la mort és una doble imposició encoberta, una segona o tercera capa d´impostos sobre uns mateixos béns.

Un dia abans de la defunció del causant, el valor real d´una finca és exactament el mateix que l´endemà de la seva mort. La transmissió d´un pis de pares a fills no implica cap valor afegit sobre aquest pis, que continua tenint els mateixos metres quadrats. I si no hi ha cap guany, tampoc hi ha fet imposable i per tant, no hi hauria d´haver cap impost. Per no parlar de la «plusvàlua» que s´inventen els Ajuntaments, que mereix un capítol a banda. Un saqueig constant al contribuent català.

L´impost a la mort no existeix o és residual a més de la meitat de països de la UE però enguany, l´ERC de Pere Aragonès, amb el vist-i-plau de JxCat, l´ha augmentat entre un 57% i un 773%. Això en plena pandèmia, provocant que el nombre de renúncies a les herències s´hagi incrementat de forma alarmant. I els principals afectats són les més de 14.000 famílies catalanes que han perdut algun dels seus membres a causa de la covid-19.

ERC torpedina una de les victòries CiU, en pau descansi, que aconseguí una reforma que bonificava en un 99% les transmissions mortis causa entre parents de primer i segon grau. Durant el darrer any del Tripartit, amb l´ISD es recaptaren 898 milions d´euros. L´any 2011, amb l´entrada del nou Govern la xifra reduí a 295 milions, però la nostàlgia del Sr. Aragonès ens reconduirà als pitjors anys del tripartit.

Milton Friedman, Nobel en Economia, afirmava que aquest impost pressuposa els individus sense cap relació entre si. La persona difunta que estalvià i s´esforçà ho féu per poder deixar un futur millor als seus fills i a la seva família. L´ISD grava la virtut, desanima l´estalvi familiar i fomenta el malbaratament. Legitimar-lo ens allunya de les democràcies més exitoses del nord d´Europa. La mort d´una persona no hauria de ser un esdeveniment a taxar i castigar el fruit de la suor dels nostres pares, avis o familiars més propers és impropi d´una societat moderna. Salvem Catalunya, tornem-la a fer rica i plena.