El 12, 13 i 14 de desembre de 1970, ara fa 50 anys, tingué lloc a Montserrat la Tancada de 300 intel·lectuals catalans en protesta pel consell de guerra de Burgos.
Aquests intel·lectuals, «constituïts en assemblea permanent», van ser acollits per l´abat Cassià M. Just, ja que Montserrat, amb monjos benedictins des de la fundació per l´Abat Oliba, ha estat sempre compromès amb el nostre País i amb la llibertat.
La «Declaració de Montserrat» signada pels intel·lectuals, denunciava la política de l´estat espanyol, que aplicava «una legislació repressiva iniciada fa més de 30 anys, durant la guerra civil», així com «l´actual sistema político-jurídic», que convertia "en delicte fets polítics i socials que en tot estat democràtic són considerats legítims». La «Declaració de Montserrat» també expressava el seu rebuig per «la tortura i els maltractes físics i morals» i la repressió dels «drets dels pobles a benefici d´una suposada i falsa unitat nacional».
La Tancada considerava inadmissible l´aplicació de les gravíssimes penes demanades pel consell de guerra sumaríssim i reclamava que «quedés sense efecte qualsevol condemna dictada pel tribunal de Burgos». L´assemblea exigia «una amnistia general per a tots els presos per motius polítics i socials, dels sancionats i dels exiliats», que fos «abolida la pena de mort per qualsevol delicte», que s´establís «un estat autènticament popular» que garantís «l´exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l´Estat espanyol, inclòs el dret d´autodeterminació».
Els 300 intel·lectuals de la Tancada de Montserrat expressaven la seva «completa adhesió fraternal al poble basc i a les seves reivindicacions, que són les nostres».
La Tancada acabà el 14 de desembre, davant l´amenaça de la policia d´entrar al monestir.
Encara avui Montserrat, fidel a la llengua i al país, acull cada any la festa de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana i els monestirs de Montserrat, Cuixà i el Miracle han estat refugi per acollir els perseguits pel franquisme. També l´abat Cassià acollí la Marxa de la Llibertat, el 1976 i de la impremta del monestir sortiren diversos opuscles impresos clandestinament.
Com ho va ser fa 50 anys amb motiu de la Tancada dels 300 intel·lectuals, Montserrat, com ha dit l´abat Josep M. Soler, és «un espai que ofereix un equilibri dinàmic i enriquidor entre la defensa de la pròpia identitat nacional i l´obertura a altres realitats. Per això, ahir i avui, Montserrat continua unint la catalanitat a la universalitat, en el seu compromís per la defensa dels drets humans i dels drets dels pobles».
El 28 de desembre es donà a conèixer la sentència del consell de guerra, que confirmava les sis penes de mort inicials i tres més, cinc-cents dinou anys de presó i multes de sis milions de pessetes i el 30 de desembre el consell de ministres concedí l´indult de les penes de mort.
