La delegació d´Òmnium ha concedit el premi Bages de Cultura a l´enòleg i promotor vitivinícola Joan Soler, i en el reconeixement a la seva persona hi anava implícita també la reivindicació d´un patrimoni comarcal del qual ens hem de sentir orgullosos. Des de fa temps, i sempre amb la millor de les intencions, tant a Manresa com a la comarca s´han volgut buscar tradicions i atractius turístics on no n´hi havia, oblidant que d´allà on n´hi ha no en raja. I que si raja és perquè es basa en algun espectacle impostat, que tant podria funcionar aquí com a Viladecans, perquè no va unit a cap tradició genuïna ni ens diferencia de cap altre lloc. La història dels vins del Bages no és una història inventada sinó una tradició de segles que es va veure estroncada i que uns vinaters de la comarca van revitalitzar fa vint-i-cinc anys creant la denominació d´origen Pla de Bages. Des de llavors, els vins del Bages han anat guanyant en qualitat i en prestigi i han aconseguit una cosa que només funciona quan surt espontàniament: que parlem als forasters dels «nostres» vins com si ens hi sentíssim implicats només pel fet de ser d´aquí.

Joan Soler forma part dels homes i dones del Bages que treballen perquè això sigui així, i ara mateix és el seu cap visible. Llegint-lo en una entrevista abans de rebre el premi em vaig quedar amb una reflexió que va fer a l´entorn del valor del vi: «Una beguda mil·lenària lligada a casa nostra i amb una cultura associada a ella. Tot això cap en una copa», deia. I afegia que «se li deu un respecte», però que «cal despullar el vi d´un excés de parafernàlia que alimenta egos». I ho rematava per deixar-ho clar: «Això no cal». Fa temps que solc regalar algun vi dels nostres a les meves amistats de fora, i quan ho faig no els dic si és «ample en boca», si «està ben estructurat» o si «aporta uns tocs de tabac que li donen elegància». Els dic «aquest és un vi de la meva terra, és boníssim i estic segur que us agradarà». No els cal res més.

Fa uns quants dies Josep Lluís Pardo -que va néixer i viu a Navarcles i que més que un amic és gairebé un germà- em va obsequiar amb dues ampolles de vi de Galícia, una terra que estima perquè hi té la meitat dels seus orígens. Un blanc d´Albariño i un negre de la Ribeira Sacra. Quan per Nadal els enceti, a cada copa hi haurà la seva amistat, la pau dels cellers, els meus records de Galícia, les petites esglésies, les pedres plenes de verdet, el mar, els fars... les ganes de tornar-hi. Me´ls beuré a la seva salut i a la vostra.