12 de desembre de 2020
12.12.2020
Regió7

L'altra Laura

12.12.2020 | 09:00
L'altra Laura

A la barcelonina i rutilant Borràs, la cap de llista per Junts per Catalunya, s'hi ha afegit una altra Laura, de cognom Vilagrà. Ha estat nomenada, en aquest cas sense primàries, per ocupar el segon lloc a la llista electoral d'ERC. És la «nostra» Laura, perquè és del Bages i fou la delegada de la Generalitat per tota la Catalunya Central. Tornant des de baix, protagonitza la gran sorpresa a les candidatures al Parlament del febrer. Des que fou destituïda per Enric Millo amb el 155, el seu protagonisme polític s'havia diluït. Aparentment, ara només era una militant de base. Tot i que podia haver estat consellera fa uns anys i mantenia molt bons contactes amb la cúpula del seu partit. Només ella i Junqueras saben si la proximitat entre Santpedor i Lledoners ha tingut un paper determinant en aquesta elecció.

Havia caigut l'esglaó polític on havia arribat. Va fer una estada de pocs mesos a Ampans per acabar de tecnòcrata al Consell Comarcal. La que va ser joveníssima alcaldessa de Santpedor i estrella emergent en la galàxia política, després del 155 semblava haver tocat el seu sostre per passar a la reserva o bé a l'oblit. Però la conjunció de molts factors l'ha convertit en la candidata a ser la política del rerepaís amb més poder de la història. Apartada de les batalles partidàries internes, s'ha descartat com a persona legislativa tot reivindicant la seva capacitat en la gestió. Si les enquestes encerten, Pere Aragonès serà el guanyador, optarà a la presidència de la Generalitat i ella ocuparà el despatx de Meritxell Budó a la plaça de Sant Jaume. És només la meva travessa, però és la més probable. Mai ningú d'aquí haurà arribat tan amunt. De fet, només podem comptar dos consellers en tota la història: Josep Huguet i Jordi Valls. I el seu pas pel Govern de Catalunya va ser intranscendent i breu, respectivament.

Ha volgut reivindicar la seva condició de nedadora de fons com una imatge a la que aferrar-se per anticipar la seva forma d'actuar. No és el mateix nedar a la piscina o a mar obert, on serà d'aquí a pocs mesos. En la seva reaparició, m'ha sorprès reivindicant un pretès segell bagenc de fer política, procliu al pacte i la transacció, sobretot en l'univers independentista al qual pertany.

Certament ho hem comprovat en el govern actual a l'Ajuntament de Manresa. Ara tu, ara jo, però manant plegats els republicans i els «pedemòcrates» i els «juntistes» (o postconvergents, si ho prefereixen per entendre'ns tots).

És una declaració d'intencions, potser inevitable per a l'endemà de la nit electoral. Els mateixos però amb els llocs canviats. Abans, d'això se'n deia «gatopardisme». El temps li donarà o li traurà la raó sobre aquesta forma de fer. Quan feia carreteres amunt amb el seu xofer de delegada oficial, a Berga i a Solsona va rebre exemples del contrari: rauxa carlina instal·lada des de fa un segle i mig. Tan a prop però tan diferents. I si arriba a manar molt, confiem que es recordi de tots nosaltres perquè Barcelona sí que és lluny i força feréstec.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.