Durant gairebé dues terceres parts de la meva vida, l´esport local, per qualificar-lo d´alguna manera, ha estat la gran ocupació professional. A El Pla de Bages primer, a Ràdio Catalunya després i, els darrers 33 anys i mig, a Regió7, he seguit les pràctiques esportives més diverses que els esportistes i entitats de la Catalunya Central han desenvolupat, sempre amb més èxits que fracassos, encara que també n´hi ha hagut algun. Ha estat un llarg temps de contacte amb joves que han crescut fent esport, alguns fins a ser campions, persones que han dirigit entitats, federatius i responsables de l´administració. Com la vida en general, el periodisme esportiu també ha evolucionat gràcies a la informàtica en general i a les xarxes socials en particular. Lluny han quedat aquelles tardes de diumenge en què l´única forma de recopilar les cròniques esportives era gràcies a la col·laboració dels anomenats corresponsals. Ara, també hi ha col·laboradors als clubs, però molta informació es troba a Twitter, Facebook, Instagram i a les respectives federacions. Malgrat tots els canvis, l´esport local continua necessitat de més suport. Oimés ara, per culpa d´una pandèmia que ha deixat molt ferit l´esport amateur, ara mateix sense competicions. En el meu cas concret, encara que professionalment ja no tindré el mateix contacte estret com fins ara amb l´esport, continuarà lligat a la meva vida d´una forma o una altra segur.

En l´inici d´aquesta nova etapa, agraeixo les mostres d´atenció que he rebut aquests darrers dies de la gent relacionada amb l´esport a casa nostra. Tot va començar fa més de 40 anys en una revista de barri a les Escodines (Mirador).