El rei emèrit s´ha passat de frenada, d´acord, però en un país d´estafadors, corruptes, prevaricadors i mentiders no és l´excepció. Per rang és l´exponent, si atenem les paraules de la presidenta madrilenya («el rey Juan Carlos no es como usted, ni muchísimo menos»), o si resseguim els titulars dels mitjans afins i escoltem les declaracions dels polítics del règim del 78 (prou li hauria agradat a Pujol -és un dir- haver rebut un tracte semblant quan va confessar el pecat de la deixa de l´avi Florenci), però que consti que de gent que enganya, que falseja, que fa martingales per aconseguir resultats il·lícits (informes inventats, relats esbiaixats, sentències venjatives) n´hi ha un munt que tenen càrrec, nom i cognoms. Igualment, si es tracta d´evadir responsabilitats engegant ventiladors de porqueria, o de viure fent frau fiscal per sistema. Aquest deu ser el cas del Borbó gran, fugit per protegir la família, però si com estima l´Agència Tributària espanyola sobre el frau fiscal real (el reial és a banda) de l´economia submergida a Espanya pot arribar als 24.000 milions d´euros (si fa no fa la despesa pressupostada el 2019 per a la sanitat i les prestacions per desocupació), i si fèiem cas del que diuen els tècnics d´Hisenda i la Fundació de Caixes d´Estalvi, el frau que genera l´economia submergida (hi ha territoris on és la base del seu funcionament) pot arribar als 70.000 milions d´euros, som capaços d´imaginar quantes necessitats es podrien atendre amb aquests diners que s´estafen impunement? Ja es poden anar fent manifestacions reclamant ajuts contra els efectes de la pandèmia, ja... El Cercle Català d´Economia diu que Catalunya, sense el dèficit fiscal que pateix, podria sobreviure mitjanament bé (cerqueu https://twitter.com/ccatalanegocis/status/1336701872095236096?s=24).
L´experiència acumulada en els anys de monarquia borbònica, fets a base de conviure amb l´enganyifa continuada de l´Estat espanyol que va prometre als seus ciutadans una Constitució que els garantiria un règim democràtic de llibertats i drets fonamentals (habitatge, feina, atenció sanitària, educació en la singularitat, pensions dignes, igualtat davant la llei, independència judicial, reconeixement territorial), evidencia que la transició ha culminat en un estat centralista, dominat per les dretes retrògrades i les esquerres venudes al sistema. No és, només, doncs, l´escandalosa impunitat, la inviolabilitat, la irresponsabilitat dels actes que hagi comès l´emèrit abans o després. El greu és l´exemple de triler trampós que, amb una «declaració voluntària», pretén aconseguir un funeral d´estat ostentós el dia que torni. Insuportable, la ferum que envolta el règim polític actual.
