El Parlament va obrir ahir el darrer ple de la legislatura debatent sobre corrupció. Hi ha tema. El rei i totes les seves circumstàncies (la posició central de la monarquia en el concepte de l´Estat, els posicionaments dels partits en funció de la seva visió d´aquest...), el cas de l´Hospitalet (un partit socialista sovint tocat per la vareta de la sospita i de la condemna) i les escoltes de l´anomenat (o no) Volhov (que deixa la cuina de la república com les del programa de Chicote). Per sucar-hi llesques. La corrupció, que en aquests temps de pandèmia no figura entre les principals preocupacions d´una ciutadania més pendent de les restriccions i d´allò que d´entrada només semblen potser constipats, no ha desaparegut del nostre paisatge, perquè forma part de la mateixa naturalesa del sistema o de l´espècie, posats a fer-ne una lectura antropològica. Tindrà feina el Parlament (és un dir) si vol fer alguna cosa més que llançar-se acusacions preelectorals en aquest present en què la decadència és els signe, ja no de la política, sinó de la democràcia entesa com una marca d´excel·lència en la gestió de la convivència. En qualsevol cas, el ple té la darrera oportunitat de demostrar que aquesta legislatura no ha estat un fracàs absolut. Aviat en «passem pantalla». I confiem (il·lusos com som) que en vingui una de bona.
