Tothom està d´acord en que la gent gran amb dependència hauria de poder viure a casa seva el màxim de temps possible i en les millors condicions de vida possible. Però encara no estem prou preparats per fer realitat aquest desig. No ho estan moltes famílies i no ho estan els serveis públics que proporcionen amb comptagotes els serveis d´ajuda a domicili necessaris. No és estrany que l´augment i millora d´aquestes serveis sigui una de les principals reivindicacions de les organitzacions de gent gran, com és el cas de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran de Manresa. En aquest mateix sentit, recentment el grup parlamentari de Catalunya en Comú ha presentat al Parlament de Catalunya una proposta de resolució per a la millora i dignificació dels servei d´ajuda a domicili (SAD).

D´altra banda la covid ha posat de manifest la necessitat de posar en valor la cura de les persones grans i de dignificar la feina de les persones que fan aquest servei. El sector dels professionals de l´assistència domiciliària i de les cures en general ha estat totalment invisibilitzat durant aquest pandèmia, malgrat el caràcter essencial de la seva feina.

Les previsions demogràfiques per a les properes dècades ens diuen que el volum de persones grans que viuen a les ciutats creixerà i, per tant, també ho farà el nombre de persones amb algun tipus de dependència o malaltia crònica que necessitarà una atenció periòdica. I això implicarà una creixent necessitat de serveis domiciliàries de suport a l´autonomia.

El model actual de provisió d´aquests serveis d´ajuda a domicili, tal com ara funciona, no pot donar una resposta adequada a aquestes necessitats creixents. És un model esgotat tan pel que fa a la quantitat i qualitat del servei que proporciona com pel que fa a les condicions de treball dels i les professionals que s´hi dediquen.

Cinc són els àmbits en els que caldria aturar-se a repensar el model de prestació d´aquests tipus de serveis. En primer lloc, cal de forma urgent incrementar els pressupostos públics que es dediquen a aquesta finalitat per tal de poder arribar a totes les persones que ho necessitin i amb més intensitat pel que fa al nombre d´hores de servei que es dedica a cada persona o família; en segon lloc cal replantejar el model de gestió i de governança, per tal de reforçar el caràcter de servei públic, front a l´actual model d´externalització dels serveis; en tercer lloc cal dignificar les condicions laborals del personal que hi presta el serveis; en quart lloc cal avançar cap a un model de prestació universal del servei on tothom que vulgui ho pugui fer servir amb independència de la seva condició social, pagant el seu cost en funció dels seus ingressos. Finalment, no hem d´oblidar que l´ampliació i millora dels serveis d´ajuda a domicili te un gran potencial com a focus de creació de llocs de treball i ofereix moltes possibilitats com a via d´inserció de col·lectius amb especials dificultats d´accés a l´ocupació i la integració social.