El Bé Comú

Personalment tinc una actitud de desconfiança a l´anomenar-ho d´aquesta manera: El Bé Comú, un intangible! Els que tenim una edat a l´escola teníem una assignatura de la «Formación del Espíritu Nacional», la FEN. Una assignatura maria que calia aprovar, com totes, es clar. Em va quedar la repetició d´aquesta expressió, durant les classes de la FEN, que valia per tot i ho justificava tot; la repressió, la que anomenaven «Democracia Orgànica», la guerra incivil, el «sindicato vertical», apa vinga, a conjuminar allò Orgànic amb la vertical, més que vertical era aplanada, la ciutadania sotmesa, sense veu i perseguida si tenia criteri propi. La veritat es que, si volies aprovar, només tenies que posar el bé comú en cada paràgraf «el bien común», en castellà si us plau pel corrector/a que la classe era en castellà, ara que hi penso, com totes.

Vull deixar clar que es un pensament del tipus estímul-resposta, costa no fer l´associació en una època que les autoritats ja pensaven per tothom. De fet, l´únic bé comú tangible que conec, es la Commonwealth, aquesta mancomunitat de bens del Regne Unit, de fet la traducció correcta fora la riquesa comuna. Aquests saxons sí que varen tancar prou bé el colonialisme i que s´entengui, bé pels negocis, no com el colonialisme del Regne d´Espanya, que va acabar a bufetades, eufemisme, amb les antigues colònies i es que exercir de «Madre Patria», té l´inconvenient de de que els fills es rebel·len.

Podríem badar en què vol dir el Bé Comú a hores d´ara. El concepte varia segons l´escola filosòfica que l´empra. Un concepte de comunitat variable, a on comença o acaba la mancomunitat? i em pregunto que com ho entén cada persona: A la família i «allegados», a la ciutat o poble on resideixo, tancada perimetralment, al menys aquesta està definida, a la Comunitat Autònoma, a l´Estat, a la Unió Europea o als ciutadans del món, no em queda gaire clar. Escoltava en un noticiari un familiar d´una persona ingressada en una residència que exigia que l´hi asseguressin que si no anava a visitar la seva àvia en aquest cas, li garantissin que la seva àvia no es contagiaria mai. Un concepte ben restringit del Bé Comú. L´individualisme agafant força com sembla en la societat actual.

De fet tots volem passar unes festes amb família, estereotip i broma del cunyat inclòs, i amb els amics, amb el virus continuant fent la seva feina, però com que no el veiem, a no ser que hagi atacat de prop, el neguem. La negació com a defensa, sí que és una resposta ben comuna. De tota manera, badem passant unes bones i segures festes amb higiene de mans, distància física i mascareta que no fa cap mal.