El 30 de novembre, la periodista Sara González va presentar el seu llibre Per raó d´Estat, a la llibreria Parcir, acte que va reflectir el periodista de Regió7, Toni Mata. En el transcurs del diàleg posterior i després de respondre les preguntes de Pere Fontanals (Nació Digital), González, que ha treballat en diversos mitjans d´informació escrits, ràdios i televisions del país, especialment TV3 on és tertuliana habitual, amb un esperit crític digne de remarcar, va voler atendre les preguntes del públic assistent. Va incidir en la manca de reparació administrativa, política, judicial, social, però també mediàtica del periodisme que tendeix a fer cas de les acusacions i els relats de la fiscalia, escoltant poc les defenses per saber realment la història que hi ha darrera de falses acusacions, quan aquestes queden arxivades o els acusats absolts. On és la presumpció d´innocència i el rescabalament de persones acusades injustament de terrorisme per l´aparell mediàtic estatal, inventant-se que hi havia blancs per atemptar, quan en realitat se´n porten de casa un xiulet o un líquid que diuen que és per fer explosius i acaba essent sabor per rentar la roba? Indefensió! Primer repressió, ben lluny del comportament d´una policia o guàrdia civil democràtiques, i després manca de rectificació per part d´alguns mitjans dits de comunicació. Lamentable! González té raó quan diu que els periodistes han d´explicar els sumaris policials, però encara en té més quan afirma que és obligatori (en majúscules) deixar ben clar quin és el relat de la guàrdia civil o la policia, perquè sinó la «informació» a més d´antiperiodística és profundament injusta, en un viatge pel dolor que ningú vol reparar, ja que alguns prefereixen els silencis mediàtics que soterren els fets. Comparteix que el somni de molts periodistes és investigar, encara que sabem que es cou a foc lent i no dona un rèdit immediat. Amiga del mestre Xavier Vinader, defensa el periodisme d´investigació, el gran oblidat de les empreses, que prefereixen el periodisme d´última hora i de l´actualitat. Si el periodista fa recerca és a costa de la vida personal.

Tot estat té clavegueres contra la dissidència política i la seguretat estatal: Julien Assange és víctima d´una operació dels EUA, per denunciar l´actuació a les guerres d´Iraq i Afganistan i les males praxis de Guantánamo. Arreu, des dels atemptats de l´11 de Setembre, s´han laminat drets ciutadans que a Europa ha servit com un calaix de sastre per reinterpretar les lleis a conveniència. Així, la reforma penal del delicte de terrorisme el 2015, entre el PP i el PSOE, o la penosa llei mordassa del mateix any imposada pel PP. Però, l´Estat espanyol prové d´una dictadura franquista que encara té molt a veure amb el modus operandi d´alguns policies i jutges, que davant d´uns processos independentistes forts, particularment a Catalunya, han afavorit una legislació excepcional, per lluitar-hi en contra, sense que hi hagi hagut cap organització terrorista. S´ha associat injustament els CDR amb la violència i s´ha empresonat bona part del govern català pels fets de l´1-O. El que passa és que el règim del 78 continua fort perquè el PSOE l´apuntala i quan deixi de fer-ho haurà d´assumir que el seu partit es partirà en dos. És evident que la Transició es va bastir sobre la impunitat, de manera que s´ha confós amb el no reobrir ferides. És un llast que arrosseguem durant dècades, ja que ha impregnat la cultura policial i judicial espanyola. Fins ara, l´evolució generacional dels jutges ha estat intocable i els manca formació en ciències socials i de sensibilitat en temes com la violència masclista o els atemptats del 17-A a Barcelona...