L'últim Ple de la Legislatura del Parlament de Catalunya aprovarà una resolució perquè Espanya faci una Llei d'amnistia per tots els encausats pel procés i derivats. Com tot el que hi té a veure, pur cinisme. No hi ha ningú al Parlament que és cregui aquesta llei, la mateixa Generalitat forma part de l'acusació en prop de 30 dels casos. Un nou engany, tots haurien de saber, que no hi cap en l'ordenament jurídic. Si de veritat es vulgues intentar resoldre el contenciós s'explorarien altres vies. Si el capteniment processista continua així, perseguint fantasmes, tot seguirà igual, en mans de la justícia.
Aquells que volem canviar les coses, creiem que es pot arreglar des de la política. Se'ns dubte tindrà costos per tots, però ningú va dir que fos fàcil. Si volem recosir Catalunya caldrà posar-s'hi. El primer que caldrà trobar és un mínim comú denominador «no és normal que en una democràcia hi hagi polítics presos, però tampoc és normal que els polítics atemptin contra les pròpies lleis». Reconduir la primera part de la frase no serà fàcil d'assumir per la meitat del país, la segona serà difícil de pair per l'altre meitat.
Per resoldre la primera part de l'equació calen dues accions de les institucions espanyoles. L'una del Legislatiu, l'altre de l'Executiu, cap de les dues fàcils i se'm acut que gairebé impossibles si el processisme no hi ajuda. Al Legislatiu li escau posar al dia el Títol XXI del Codi Penal. Aquella afirmació tan oïda de que enlloc existeix el delicte de sedició, és tant veritat, com dir que arreu existeix el delicte contra la Constitució. A Espanya només hi ha dos delictes contra la Constitució, la rebel·lió i la sedició, d'acord, actualitzem-los, poseu-los-hi el nom que vulgueu, però segur un n'hi haurà de haver. Per entomar aquesta reforma es necessiten 176 vots al Congrés, per assolir-los seran necessaris els dels processistes, atès que les dretes espanyoles amb una proposta com aquesta aprofitaran per sucar-hi pa. Si el poder legislatiu no ho resol, sembla un suïcidi que l'Executiu pugui atendre la seva part, que no és altre que l'indult. Atenent-me als precedents del Tribunal Suprem, se'm fa molt difícil de creure que emetin informes favorables. Qui assumirà el cost de l'indult si el processisme continua amb el «ho tornarem a fer».
Arriscant-se molt l'Executiu podria atendre un indult parcial, que només es podria entendre des d'un punt de vista humanitari, mai polític.
Aviat al processisme, se'l posarà davant del mirall, aviat hauran de decidir. Assumeixen la seva part de l'equació o no. Volen continuar com fins ara, amb el com, a pitjor millor. O volen començar a arreglar les coses. Ningú demana que deixin de ser independentistes, però cal que assumeixin el respecte a la Constitució. Cada cop que un d'ells promet un càrrec públic ho fa, ara cal complir-ho. Per començar a recosir el país, és fa imprescindible la renúncia a la unilateralitat, només amb la generositat de la democràcia no n'hi haurà prou per fer-ho.
