El diumenge 29 de novembre es va perdre un altre tresor incalculable a la comarca de la Ribagorça. L´ossa Sarousse, o l´ossa del «Turbón» com també es deia, que va arribar a ser durant aquests anys un símbol de la resistència de la biodiversitat més genuïna del territori de la Ribagorça va morir a mans de caçadors. És dolorós i curiós que a uns centenars de quilòmetres es produís el mateix dia, a la província de Palència, la mort, també a mans d´una partida de caça, d´una altra ossa. S´ha de condemnar completament aquests fets i exigir a les diferents administracions implicades que investiguin escrupolosament el que ha passat i es depurin responsabilitats si n´hi ha, i més després del que s´ha descobert amb l´assassinat de l´os Cachou a la Vall d´Aran en què s´ha destapat una autèntica trama exterminadora de la fauna que s´està investigant i que recorda el caciquisme i la vergonyosa llei d´animals nocius per a la caça dels anys foscos del franquisme . També faig una crida a la consciència de la població, a la reflexió conjunta, sobre quina mena de territoris volem: un en què es vetlli per la protecció real i de facto de la fauna, la flora... de les nostres muntanyes i rius... o un en què només hi càpiguen els interessos econòmics d´uns pocs.
Fa falta reflexionar sobre quina és la millor manera en què han de conviure uns i altres, perquè la naturalesa tingui el seu lloc, la seva adequada protecció i reconeixement. I és en aquest sentit en el qual diferents organitzacions exigim a les administracions competents que limitin i regulin l´activitat de la caça adoptant mesures que assegurin i tinguin cura de la supervivència d´espècies protegides com l´os. Caldrà assegurar l´obtenció de totes les proves necessàries que permetin aclarir els fets de diumenge amb Sarousse transcendint les diferents versions contradictòries que ens ofereixen els mitjans de comunicació, i és necessari comprovar si hi ha responsabilitat penal en els actes de caça esmentats com esta passant amb l´assassinat de Cachou , i això es pugui fer amb totes les garanties processals requerides.
Des de diferents organitzacions exigim a les administracions que davant programes de reintroducció d´espècies com l´os, que històricament pertanyen a les nostres muntanyes, no es repeteixin els errors del passat que les van portar a la seva quasi extinció i s´apliquin totes les eines de què disposen per generar plans de sensibilització i prevenció. La introducció en el medi ambient de les nostres muntanyes d´espècies com l´os generen un segell de qualitat ambiental al nostre Pirineu. I és inadmissible que en zones osseres es permeti la caça, com és inadmissible no proporcionar les mesures econòmiques i preventives als diferents ramaders que conviuen al territori.
La tremenda importància d´eines com el programa LIFE per a conservar i recuperar la nostra natura és un tresor d´una importància inqüestionable. Des de la creació d´aquest programa el 1992, Europa ha donat suport i finançat milers de projectes de restauració d´hàbitats i conservació d´espècies en tots els Estats membres de la UE amb notables èxits, com evitar l´extinció d´espècies tan emblemàtiques com el linx ibèric, el gall fer o l´os bru a la península Ibèrica. Per això tenim que insistir que les administracions de Catalunya i d´Aragó col·laborin amb aquests programes, i que davant fets tan dolorosos i vergonyosos com el succeït amb Sarousse i Cachou facin tot el possible per investigar-ho i evitar que es repeteixin. Està en joc la supervivència de la vida natural que també es la nostra.
