Mentre al Berguedà tenen clar que mai més tornarà el tren perdut als setanta, a Manresa (potser) els portaran els combois fins al cor d'una ciutat que es transformarà i tindrà una estació subterrània a la plaça d'Espanya. La que acull l'institut Lluís de Peguera, Correus, la Policia Nacional i un bar. El mal engendrat baixador que esguerra i separa barris podria desaparèixer. El greuge ferroviari territorial es podrà intensificar encara més en el futur, perquè mentre la terra berguedana és història pel que fa al transport binari, un projecte acabat de conèixer preveu a més a més un ramal cap a Santpedor i més enllà fins a Súria. La qual cosa pot portar a imaginar que les properes generacions podrien acabar encarant les vies cap a Solsona, la gran oblidada de totes les comarques centrals de Catalunya. Tant, que potser ni ells se'n consideren del tot.
La proposta manresana és molt potent i va més enllà de portar trens al centre comercial. Amb una inversió de 60 milions d'euros es transformaria la fesomia d'una part (la moderna) de la ciutat. S'han anunciat estacions subterrànies, soterraments en lloc d'esquenes d'ase d'asfalt i la constitució en la pràctica d'un tren metropolità. Un metro al Bages. Però el projecte té una falla d'origen. S'anuncia en període preelectoral. Aquest és un risc massa gran de dissolució, vinculat a promeses precipitades per captar vots d'indecisos a engrescar d'alguna forma. Sense anar gaire enrere i amunt, a Berga el conseller Calvet va prometre una estació d'autobusos comarcal en campanya durant les eleccions (municipals) anteriors. A hores d'ara la parada és la de sempre amb format tercermundista. I tots els seus predecessors fins a Quim Nadal (o més enrere) han anunciat l'extensió de l'autovia, com a mínim fins a Bagà, normalment en època de cacera de vots. Per cert, Gironella anuncia la seva estació de busos. Potser serà més segur baixar allà i seguir amb un altre mitjà fins al destí a la capital de la Patum.
Manresa és la vila dels dos trens, per entendre'ns, els catalans i els espanyols. Portar-lo soterrat al rovell de l'ou la faria passar a un altre nivell. Estic convençut que es convertiria en el mitjà termini en una ciutat de cent mil ànimes i encaixada amb el cinturó barceloní. Per bé o per mal, seria així. Però abans caldrà passar pels retards, les demores i les dificultats administratives que ho eternitzaran. Som en mode polític d'aparador de pastisseria. Mostren un gènere que no és real i no es pot vendre. Si tinc raó, aviat veurem els mateixos anunciants mutant de polítics a activistes per queixar-se de la no execució de la proposta presentada per ells mateixos. En cas que falli, fan veure que no és cosa seva i culpen algú altre a 60 o 600 quilòmetres.
Acabo amb els girs inesperats que podrien presentar les noves nomenclatures de la futura estació. El nom que correspondria a la central seria la de «Manresa-Espanya» com la de «Manresa-Viladordis». Ho sigui, «els Catalans arriben a Espanya» podria ser un titular d'aquest diari algun dia.
