El desembre de l'any passat, les úniques bombolles que coneixíem eren les de Freixenet o Codorniu, en sentit literal o figurat; també les de sabó, aquelles que, un cop esgotat el potet, només funcionen amb el Fairy (i no sempre); o les gegants i multicolors de l'artista Pep Bou; i les Bombolles d'Els Pets o del Toni Xuclà. També hi havia el nen-bombolla (recorden la pel·lícula de John Travolta?) o l'expressió «viure en una bombolla» (és a dir, sense fer gaire cas del món mundial o fent cas als que sempre pensem com tu). El cas és que aquest desembre tots ens hem convertit en bombolles de convivència, hem après a sumar i a restar bombolles externes i a viure en una bombolla (sense tocar-la gaire, per si de cas) mentre les autoritats ens esperonen a ser «Bombolles de Nadal» que traduït vol dir que millor no t'ajuntis gaire no fos cas que la bombolla amiga o familiar t'acabi esclatant als morros. O altrament dit en la recomanació consistorial manresana: que cada bombolla de convivència defineixi la seva «bombolla del Nadal» per celebrar les festes. Quines festes?. Brut?, sec? o semi?. Reconec que aquest desembre les úniques bombolles que voldria al meu voltant serien les d'una copa de cava per brindar sense mascareta amb la família i els amics per un any sense paraules com confinament, contagi, desescalada, UCI i covid-19. Nadal o no, salut!
